31/10/2019

Valors segurs i insegurs (1925)

2 min
Valors segurs i insegurs (1925)

La tria de J. M. CasasúsLes idees corrents abans de la guerra sobre quins eren els valors de tot repòs, i quins els valors d’especulació, han sofert una transformació, degut a la depreciació de les monedes i a la distinta valoració que en moneda depreciada han sofert els diversos valors. El rendista, abans de la guerra, creia que els valors de màxima seguretat eren els valors de l’Estat. Les obligacions industrials els seguien. I finalment com a valors insegurs es catalogaren les accions de les empreses industrials. En efecte, això és cert en temps normal. El tipus dels valors de l’Estat en temps normal depèn del tipus d’interès del diner, el qual sofreix algunes oscil·lacions entre límits reduïts. Si l’interès del diner puja, baixa la cotització i al contrari. Les obligacions industrials també alteren llur cotització segons l’interès normal del diner. Però aquí ja hi entra un element més d’inseguretat: la solidesa de l’empresa. En temps normal, mentre el crèdit de l’Estat és absolut, el crèdit d’una empresa privada depèn de la seva prosperitat. Per això [falta una línia en el text imprès pel diari La Publicitat ] el crèdit de l’Estat (o les corporacions públiques, en general) troba diners a tipus d’interès més petit que les companyies privades. Finalment, les accions d’empreses privades es mouen segons la prosperitat de l’empresa, llur valor a cada moment està lligat a la marxa de l’empresa, la qual depèn de mil imponderables. Tot això en temps normal. Però quan arriba un període d’anormalitat, moltes vegades la relació entre la seguretat d’aquests diversos valors s’altera totalment. […] Vol dir que en períodes anormals els títols més segurs es tornen els més insegurs. Ara, estem actualment, un cop passada la guerra, en període normal? Creiem que les conseqüències de la guerra poden encara durar i que per algun temps el període anormal no s’ha de donar per acabat. Això no vol dir, és clar, que calgui desprendre’s dels valors de renda fixa i llançar-se furiosament a l’especulació en accions. Però sí que vol dir que en adquirir valors de renda pública, cal tenir un compte semblant al que tenim quan anem a adquirir accions industrials. I pensar que de valors segurs no n’hi ha: que sovint el valor més segur es torna el més insegur, i en canvi, el valor insegur es manté amb una estabilitat de valor real envejable.

stats