2/01: Algú amb qui parlar

Periodista i escriptorL’UNIONISME CATALÀ ha viscut el Procés amb incomoditat i irritació, però en el fons mai no ha considerat seriosament la possibilitat de perdre. Ha pensat que abans d’arribar-hi es desencadenaria tota la força que calgués per part de l’Estat per tal d’evitar-ho. Amb dues conviccions íntimes afegides. Una, que tenia una majoria silenciosa pròpia, tradicionalment desactivada per la confiança que l’Estat ja els ho arreglaria. L’altra, que l’independentisme era una febrada que cauria quan prengués consciència de les dificultats (o de la impossibilitat) del seu projecte. Els resultats de les eleccions encenen alarmes serioses en aquestes certeses. L’Estat ja ha actuat amb molta força (¿prop dels màxims que es poden permetre?), la participació ja és difícil de superar, i ni l’independentisme s’ha encongit ni l’unionisme ha guanyat. Quan superin alguns miratges que encara queden, hauran de sortir veus noves dins de l’unionisme que, valorant la possibilitat de perdre, plantegin un diàleg amb l’independentisme sobre com resolem civilitzadament l’empat tècnic i com construïm -en el dia que la victòria es decanti pels uns o pels altres- una realitat en què tots puguem viure. Algú per parlar. I que trobi algú per parlar a l’altra banda.