DIETARI VV

23/6: Autarquia

El règim franquista es podria definir amb moltes paraules: una dictadura militar, un sistema autoritari, el resultat d’un cop d’estat d’inspiració feixista... Però una paraula clau per definir-lo és autarquia. El franquisme volia ser i era una autarquia. És a dir, un règim políticament, econòmicament, jurídicament i culturalment autoreferenciat, blindat de qualsevol vincle extern, impermeable a tot allò que vingui de fora. Un règim que s’anava coent en la seva pròpia salsa, aliè al que li deia la resta del món. L’argument era el típic de l’aïllacionisme: qui es creuen que són per jutjar-nos o criticar-nos? I això s’acabava expressant en eslògans tan castissos com el que es feia servir contra les condemnes de l’ONU al règim espanyol: “ Si ellos tienen ONU, nosotros tenemos dos”. Els comentaris insòlits, fora de lloc, que inclou la interlocutòria del jutge Marchena contra l’informe de l’ONU sobre detencions arbitràries són l’expressió de la continuïtat i de la vigència actual d’aquest pensament autàrquic del franquisme. Qui es pensen que són aquests de l’ONU? I ells què saben? La interlocutòria és la continuïtat de la vocació autàrquica del franquisme. No pas la seva reencarnació: perquè una cosa es pugui reencarnar hauria d’haver mort abans.

Més continguts de