"Avis murris porten nuvis amb òmnibus gratis"

El món enfrontant-se a les deportacions, les delacions i els aranzels de Trump i nosaltres atrapats en la votació òmnibus del Congrés. El PSOE, el PP i Junts, com si no hi tinguessin cap responsabilitat, intenten espolsar-se del damunt allò que Sánchez ha definit com a “dolor social”. Com si no n’hi hagués prou, de dolor social. És indignant que la classe política se n’inventi més. Anava a escriure que més lamentable no pot ser, però ja veuran com sí, perquè el govern espanyol creu que ha descobert una jugada mestra de desgast de l’adversari, Sánchez no afluixa i vol fer votar un altre decret òmnibus; Feijóo ha tingut la brillant idea de sortir a recollir firmes (com ja van demostrar amb l’Estatut del 2006, és la gran especialitat popular), i Nogueras ho fia tot al fet que Sánchez acabarà cedint. Dolor social? Més aviat dolor polític.

Almenys demà és dissabte, dia en què la vida sembla més amable, i el diumenge espera a la recambra. Curiositat: al joc de paraules aquell d'"El català, mare de totes les llengües", la frase en llatí era "Avis murris porten nuvis amb òmnibus gratis", on òmnibus era com en deien del primer sistema de transport col·lectiu a França, que era una tartana tirada per cavalls que feia un recorregut per unes parades concretes, i d’aquí va passar al català (el diccionari diu que l’òmnibus té “capacitat per transportar més de nou viatgers, incloent-hi el conductor”), però temo que, de moment, per més murris que siguin els avis ja no podran portar de franc els nuvis ni ningú de la família en transport públic.