Sigui quina sigui la xifra de l'atur amb què haurem acabat el 2013, serà literalment inacceptable. Un atur al voltant del 25% (no baixarà gaire els pròxims anys) és escandalosament superior al de qualsevol país desenvolupat. És la marca del fracàs de l'estat espanyol com a eina eficient que combini bona educació bàsica i superior, meritocràcia, incentius a la responsabilitat individual, bon clima empresarial i laboral i, en suma, economia productiva. Els diners de la mal anomenada solidaritat europea i interior no han servit per crear condicions de riquesa per a tothom. Si algun sentit té el procés sobiranista és no repetir els mateixos errors. El més sorprenent és que la majoria d'espanyols no comparteixin la necessitat peremptòria de refundar un estat obsolet.