Balears: urbanització total

A l'article d'ahir, i ja disculparan l'autocita, hi apareixia aquesta frase: “A les Balears, el PP i Vox han aprovat la construcció d'habitatges en sòl rústic, una mesura que pot desfigurar Mallorca en ben poc temps. La destrossa causada per la dreta nacionalista, en llengua, en ensenyament i en urbanisme i territori, pot ser irreversible”. Segurament això necessita més explicació per als lectors que no n'estiguin prou al cas.

Allò que els grups de la dreta nacionalista van aprovar aquest dilluns al Parlament de les Balears, amb rang de llei, significa ras i curt donar via lliure a la construcció d'un milió de places residencials a les Balears, gràcies —com ha explicat Jaume Perelló a l'Ara Balears— a la possibilitat d'edificar en sòl rústic als municipis amb una població major de vint mil habitants i a les anomenades intensificacions del sòl urbanitzable de Palma. Tampoc se salva la Serra de Tramuntana, on també es desregula la construcció, malgrat la normativa que protegeix aquesta zona i malgrat el fet que la Unesco la declarés Patrimoni de la Humanitat, en la categoria de Paisatge Cultural. Això de construir a la Serra de Tramuntana és la joia de la corona: hi ha un trist, i, tanmateix, evident, regust de revenja, en això. Com dient: us pensàveu que això no podia passar, doncs aquí ho teniu.

D'aquest milió de places residencials, més de sis-centes mil es construiran a Mallorca. Això comporta un impacte territorial, i una transformació de la fesomia de l'illa, tan radicals i profundes que ara mateix segurament no som capaços de fer-nos-en la idea. Sí que podem dir que tot el canvi que s'ha produït en aquestes illes en els darrers cinquanta o seixanta anys semblarà poca cosa en comparació amb el que es pot produir d'ara endavant. El mateix es pot dir del canvi demogràfic, o poblacional, que pot comportar aquest vell nou model.

Escric “vell nou model” perquè la llei d'obtenció de sòl, que és el nom que se li ha donat a aquest tret al cap territorial i urbanístic, no deixa de ser la realització d'un vell somni: el de la urbanització total de les Balears. Governs anteriors podien haver arribat a imaginar-ho, però fins ara cap havia arribat a legislar per fer-ho possible. La justificació esgrimida pel conseller d'Habitatge, José Luis Mateo, segons el qual (ho podeu llegir a la crònica d'Anna Mascaró Nadal, també a Ara Balears) aquesta llei “alleugerirà el problema de l'habitatge” a les Balears, és gairebé un sarcasme. A les Balears hi ha una fortíssima emergència habitacional causada sobretot per l'especulació; donar plena llibertat als especuladors és evident que no és la manera “d'alleugerir” res.

Com a anècdota, durant el ple que va aprovar la llei desreguladora, dues diputades de Vox es van barallar, amb insults que va poder sentir tothom i ofertes de trobar-se “a fora”. No hi va posar ordre Gabriel Le Senne, president del Parlament imputat i pendent de judici per un delicte d'odi. Aquests són els socis amb els quals governa un PP que, segons la seva propaganda, “estima profundament aquesta terra”.