Que Toni Nadal, esportista proper al PP de Feijóo, defensés la unitat de la llengua a l'inici del congrés nacional d'aquest partit, és un fet que pot resultar simpàtic a uns o antipàtic a uns altres però que, òbviament, no té cap valor. Corrobora, si de cas, la vocació que sempre ha mostrat Toni Nadal de ser un personatge amb veu pròpia, tant dins l'entorn del seu nebot i antic pupil, el tenista Rafel Rafa Nadal com dins l'entorn del PP. Ja l'any 2013 es va significar a favor de la llengua catalana enfront d'un govern del PP a les Balears presidit per José Ramón Bauzá. Nadal va donar suport al moviment de les camisetes verdes, en defensa de l'escola pública en català.
Això està bé, però no canvia res pel que fa a les idees del PP sobre la llengua catalana, ni pel que fa al posicionament polític dels Nadal de Manacor. Fa tot just dues o tres setmanes es va fer pública la distinció del cèlebre tenista amb un títol nobiliari, atorgat pel rei Felip VI: Rafa Nadal ha acceptat de ser marquès del Llevant de Mallorca, una denominació que –com bé ha comentat el lletrat Sebastià Frau– ni la casa reial espanyola ni cap particular tenen el dret d'usar sense el permís de les institucions d'autogovern mallorquines. Per altra banda, els antecedents més recents de títols nobiliaris atorgats per la Corona espanyola a les Balears no conviden a l'optimisme: van ser els dits ducs de Palma, Cristina i Iñaki, els que van haver de renunciar al ducat quan ell va anar a la presó (ella se'n va salvar) per l'escàndol de l'Institut Nóos.
Pel que fa al PP, la incomoditat que va causar dins el partit l'obvietat que va dir Toni Nadal (que a Mallorca es parla català, i que la unitat de la llengua catalana és una qüestió filològica, i no política) va ser notòria. Per dos motius: d'una banda, dins el mateix PP són molts els que odien la llengua catalana i neguen, precisament i contra tota raó, això que va dir Toni Nadal; de l'altra, l'única oportunitat que té el PP de governar (a l'estat, a les autonomies o a la majoria dels ajuntaments) segueix sent fer-ho de la mà de Vox, que té la croada contra el català, i contra la diversitat lingüística, com un principi ideològic i un objectiu polític irrenunciable.
Si algú vol conèixer les actuals polítiques lingüístiques del PP en relació amb el català potser no ha de fer cas del que diuen al congrés del partit, sinó prendre's la molèstia d'intentar conèixer una mica la política al País Valencià i a les Balears, on el PP governa amb el suport de Vox. L'ofensiva contra la llengua i contra l'escola pública és frontal a les dues comunitats, i no sols contra la llengua: aquest mateix dilluns, a les Balears, el PP i Vox han aprovat la construcció d'habitatges en sòl rústic, una mesura que pot desfigurar Mallorca en ben poc temps. La destrossa causada per la dreta nacionalista, en llengua, en ensenyament i en urbanisme i territori, pot ser irreversible. Mentrestant, anem sentint opinions sobre si el català i el mallorquí són la mateixa llengua en boca d'autoritats com Xavier García Albiol.
