Quan a un banc li va la vida

Apassionant duel de màrqueting al sector financer espanyol. El BBVA va llançar aquell anunci carregat de bones intencions que venia a dir “tant se val d’on venim, si de Madrid o de Bilbao, l’important d’un banc és que caci ratolins”, fent protagonistes dos clients assenyats que haurien pogut acabar quedant per sopar. Era la manera de convertir el cop de puny d’una opa en una cançó de La Marató i d’explicar-ho a la catalana, és a dir, suggerint diàleg i apel·lant al sentit concret de les coses que se’ns atribueix. Una forma interessant de baixar una operació de poder econòmic i polític a peu de carrer, despullada de les parts lletges, i de convidar a imaginar-se com a servei a la societat els fantàstics avantatges d’un banc de mida europea, encara que la lletra petita comporti el dany col·lateral de la desaparició d’un banc català.

Òbviament, al Banc Sabadell li va la vida i ha anat fort, molt més del que és habitual en el sector. En la seva visió del duel, aquella opa amable és un drac al qual cal matar. I si el BBVA fa parlar els clients, el Sabadell dona la paraula a tota la societat catalana, i la involucra en una mena de causa existencial: nois, un monstre ens assetja; què n’hem de fer de l’opa, la matem com si fos un drac? Recorden els experts que Ia decisió final passarà per la taula de Pedro Sánchez, gens interessat a agitar les aigües de la Catalunya hispanonormalitzada. I així, el mateix Banc Sabadell que va treure de Catalunya la seu social pel Procés, ha tornat i s’abraça a la imatge de Sant Jordi per fer com en el poema de Josep Maria de Sagarra: “Amb ella té més sang a dins les venes per poder vèncer tots els dracs del món”.