Després de l’opa televisiva que el BBVA va llençar al Banc Sabadell per intentar convèncer els seus accionistes a través d’anuncis, el banc català sembla haver aprofitat la festivitat de Sant Jordi per tornar-s’hi amb una indirecta.
Des de fa dies hi ha un drac negre amb cara de simpàtic que treu el cap a les nostres pantalles. Una veu femenina molt expressiva, fent servir l’entonació de qui explica amb entusiasme un conte infantil, ens anuncia: “Ja tornem a ser a l’abril. Ja és aquí el drac insaciable. Si el matem, sembla no aprendre'n. Què hem de fer per fer-l'hi entendre?” Aprofitant la popularitat de la llegenda de sant Jordi, juga amb un context que queda elidit. Tant, que, més que una història innocent, el relat acaba semblant una indirecta on hem de llegir entre línies i extreure’n un altre significat. L’espectador construeix inevitablement un paral·lelisme entre el drac que menja persones i el BBVA i la seva voracitat per fagocitar altres entitats.
Si el Banc Sabadell ens pregunta “Què fem amb el drac?” sembla que ens consulti què han de fer amb l’amenaça del BBVA. Un BBVA “insaciable” que, davant la seva insistència (incloent-hi els anuncis publicitaris), “sembla no aprendre'n”. I aleshores es pregunten: “Què hem de fer per fer-l'hi entendre?”
La resposta es pot trobar a internet, on la campanya s’amplia amb una cançoneta que, si l’escolteu, heu begut oli: la cantarella es quedarà impregnada al vostre cervell i us passareu hores taral·lejant-la. És un dels perills de la publicitat, que quan menys t’ho penses té la capacitat d’infiltrar-se a la memòria i quedar-s'hi per sempre. A l’anunci musical que dona continuïtat al simpàtic drac hi apareixen diversos actors i actrius que es col·loquen davant d’un micròfon i canten una cançoneta d’aire infantil. Defineixen l’actitud del drac com a “molt poc amable” i, davant la missió de buscar maneres per fer-li entendre que no pot actuar amb la seva fal·lera devoradora, plantegen: “I si canviem la llegenda per una bona reprimenda?” El músic Manu Guix, per exemple, canta: “Si volem que el drac n’aprengui, em sé una reprimenda: mil vegades fem-li escriure que les persones no es mengen”. El paral·lelisme continua funcionant a la perfecció. L’actriu i cantant Carol Rovira planteja opcions més sàdiques: “Portem-lo a ballar sardanes amb sabates de taló”. Aquí podem inferir unes intencions sibil·lines de sotmetre el drac a una immersió de catalanitat amb traïdoria.
Al final, apel·lant a l’eslògan tradicional del banc –"El teu poder és poder triar”–, conviden l’espectador (o els hipotètics accionistes del Banc Sabadell) a una nova elecció: “Tu tries el final d’aquest il·lustre animal”. Aquest “il·lustre animal” sembla fins i tot un divertit eufemisme per referir-se al banc basc amb l’excusa que és Sant Jordi. Una manera molt discreta i elegant de treure la llança i recordar les intencions d’acabar amb la bèstia.
