A Barcelona es preocupen de la guerra química

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsDiuen els rebuscadors que la guerra química va fer la seva primera aparició cap allà l’any 404 abans de Jesucrist, en el setge de Platea, on els assetjadors cremaren al peu de les muralles fustes untades amb sofre i quitrà. Des d’aquesta data fins al 22 d’abril de 1915 (després de Jesucrist) en què l’exèrcit alemany usà la bertolita, a base de clor [...] la química al servei de la guerra ha progressat molt més en sentit ofensiu que no pas defensiu. Aquí, entre nosaltres, els estralls de la guerra química -que només ens van arribar per referències- es pot dir que no interessaven ningú. Però, perquè no sigui dit que no tenim de tot, pel setembre de 1933, un metge català, el Dr. Francesc Bergós-Ribalta, va començar a interessar-se per aquest tema. Va llegir un treball a l’Institut Mèdico-Farmacèutic sobre “ Aspectes mèdics de la guerra química ”. [...] Quan la guerra europea, es va prescindir dels convenis internacionals de La Haia de 1899, 1907 i 1912, que rebutjaven en absolut l’ús de gasos nocius i compostos capaços de produir explosió o incendi, tant en camps de batalla com en les poblacions civils. I d’aleshores ençà, la perfecció dels mitjans de destrucció no ha fet més que augmentar [...]. I al cap d’una vintena d’anys d’haver tingut lloc la guerra més vasta de la història, la pau d’Europa torna a estar penjada d’un fil. [...] La tenacitat, gairebé l’obsessió, d’un metge català [...] ha culminat ara en la “Lliga protectora de la població civil contra els atacs de la guerra química”, idea del Dr. Bergós-Ribalta [...]. A més a més de l’acció mèdica contra els efectes dels gasos, cal prevenir-se’n amb una disciplina i organització col·lectives. Això darrer és la part més important que es proposa la Lliga acabada de fundar. La tasca d’aquesta començarà amb la divulgació de coneixements sumaris i per una distribució tàctica dels habitants en previsió d’un atac per gasos. L’organització, per l’estil de la d’altres llocs del món on s’han preocupat d’aquestes coses, comprèn una distribució per cases i barris. A cada casa hi haurà un comitè de tres veïns triats entre els de més serenitat, que seran els responsables de la disciplina dels altres veïns i conduiran als refugis assenyalats prèviament sense precipitació, però també sense perdre temps. Cadascú haurà de conèixer la topografia de la ciutat i la situació dels refugis. [...] Quant als conductors de vehicles, hauran de desembarassar les vies públiques per a deixar-les lliures a les ambulàncies i mitjans ràpids de socors. [...]