VALLPARADÍS

El bàsquet de la gent que passa fred

Una de les obsessions de Carles Capdevila era que a l’ARA parléssim més de les coses que importaven als lectors i no tant de les que imposaven els grans grups de poder que mouen els fils de la societat. Els redactors ens vam acostumar a parar l’orella mentre fèiem el cafè al bar per escoltar de què es parlava a les taules del costat. Aquesta dèria ja no ens la traurem mai. A mi m’agrada posar-la en pràctica quan detecto que la conversa va sobre bàsquet.

I una cosa que he après és que la gent parla molt més del bàsquet amateur del que ens pensem. Mentre els mitjans de comunicació dediquem els nostres espais als esportistes professionals, moltes de les converses dels nostres consumidors tenen a veure amb els partits de l’equip del poble o del barri, que és on juguen els seus amics, els seus fills... Hi ha gent que arrossega son per veure en directe l’espectacle de la NBA, però també n’hi ha que ho fa per matinar un cap de setmana i passar fred a la graderia del pavelló més pròxim.

Els mitjans de comunicació no tenim els recursos per arribar a tot arreu, però hauríem d’aprendre a acostar-nos més i millor a aquestes categories en què l’esport recupera l’essència. Un dels exemples d’èxit l’ha protagonitzat La Xarxa, que ha trobat un nínxol de mercat atractiu amb les retransmissions de la Copa Catalunya, la cinquena competició de bàsquet. Aquesta televisió de proximitat es creu un producte que cuida amb locutors preparats i implicats, una realització atractiva i una bona promoció que inclou anuncis originals i distribució de highlights per tenir visibilitat a les xarxes socials. Les emissions alternen els partits masculins amb els femenins. La combinació s’ha convertit en un èxit que ha sorprès els implicats i ha obligat els organitzadors a pensar nous passos, com la creació d’un All-Star.

La Copa Catalunya té la sort de comptar amb aficionats fidels, entrenadors competents i una interessant barreja de jugadors joves i experimentats. El millor és que cap dels protagonistes utilitza la limitació de recursos com a excusa. Els tècnics de tots els equips participants, per exemple, han creat un grup de WhatsAppper intercanviar-se els vídeos dels partits i tenir la possibilitat de fer una bona feina de scouting que ajuda a aixecar el nivell de la competició. La seva empenta demostra, una vegada més, que fer coses només depèn de la voluntat.

Etiquetes

Més continguts de