BBVA-Sabadell: Hi havia una vegada una opa
BarcelonaA la seu del BBVA segur que analitzen amb lupa les insòlites dues juntes d'accionistes celebrades aquest dimecres pel Banc Sabadell, en què es va avalar per majoria aclaparadora tant la venda de la filial britànica TSB com el repartiment d'un dividend extra vinculat a l'operació per un import de 2.500 milions. Han insistit tant que aquest moviment, que suposa reforçar al Regne Unit el Santander –el gran competidor del BBVA–, no té res a veure amb l'opa llançada el maig de l'any passat per part del banc d'origen basc sobre el català, que ningú s'ho creu. A més, aquesta venda dinamita un dels objectius de l'entitat presidida per Carlos Torres: reduir el pes dels negocis a Mèxic i Turquia amb la contribució no solament de la part espanyola del Sabadell, sinó de la britànica.
El fet és que des del primer dia el consell d'administració de l'entitat vallesana –liderat pel president, Josep Oliu, i el conseller delegat, César Gónzález-Bueno– s'ha oposat a l'operació amb totes les seves forces. I ha comptat amb el suport de bona part del món empresarial i econòmic català, així com dels governs català i espanyol, de mantenir com a mínim un gran banc amb seu social a Catalunya. A les lleugeres condicions imposades per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) en matèria de lliure concurrència, l'executiu de Pedro Sánchez hi va sumar la prohibició d'una fusió durant tres anys, que podrien arribar a ser cinc. Una decisió que ha provocat la intervenció de la Comissió Europea, tot i ser una operació basada en lleis espanyoles.
El Sabadell va aprofitar el gener passat la situació per tornar la seva seu a la ciutat que el va veure néixer fa 144 anys. Una primera jugada que li va comportar una gran ovació per part de molts, tot i que molts d'altres li retreuen i no li perdonen que decidís traslladar la seu a Alacant el 2017 pel referèndum d'independència. Des de fa mesos, el Sabadell ha portat a terme una sèrie de moviments que han anat buidant de sentit l'opa del BBVA. "L'entitat presidida per Carlos Torres s'ha basat en els excels i no ha tingut en compte la idiosincràsia del Sabadell, fundat per empresaris i format per molts petits accionistes, molts dels quals són al mateix temps clients (gairebé com una cooperativa, salvant les distàncies)", diuen alguns.
Alguna cosa d'això, hi ha. De fet, es diria que potser per esgotament al BBVA ja no hi ha unitat de criteri sobre si cal o no continuar amb l'opa. Una manera d'aconseguir-ho seria millorar-ne les condicions, però això pot perjudicar els interessos del mateix banc d'origen basc. Un gran dilema. Hi ha qui dona per fet que la mesura més intel·ligent seria retirar-se en ple mes d'agost. "Al setembre ningú se'n recordarà, ja", consideren els més optimistes. D'altres estan convençuts que el BBVA serà incapaç d'atreure un mínim del 50,01% del capital del Sabadell, el llindar que es va imposar a l'opa, els detalls de la qual s'hauran d'incloure al fullet, la presentació del qual a la CNMV es va decidir endarrerir fins al setembre. A la tardor, com a màxim, sabrem si hi havia una vegada una opa o si aquesta finalment sobreviu. Si no abans.