Birres, prostíbuls i tovalloles

Després de la metàfora del capità que no abandona el vaixell, utilitzada al comitè del PSOE, va venir la de la tovallola, al Congrés. Sánchez ho va repetir quatre cops en tres quarts d’hora: que no tirarà la tovallola. La tovallola hauria pogut ser el títol d’una d’aquelles cançons d’erotisme de garrafa per a excursions amb autocar que cantava Georgie Dann, però aquest dimecres va ser un recurs discursiu fàcil perquè ens quedés clar que no plega.

Míriam Nogueras també hauria pogut firmar una cançó de l’estiu amb “No hem vingut a fer birres”, tot i que això ja ho sabíem, perquè sempre se la veu enfadada.

Suposo que Feijóo volia que la seva paraula clau fos prostíbuls (“De quins prostíbuls ha viscut vostè?”) dita a crits perquè veiéssim que quan s’hi posa, té mal geni. Però no li surt. Feijóo és una dissonància constant: quan fa broma no fa gràcia i quan crida es passa. De fet, la seva paraula clau d’ahir va ser dinamita, la que va fer servir per ensorrar els ponts que quedessin amb el PNB després de preguntar-los si és que estaven subvencionats.

I després hi ha Rufián, que passats els focs del Procés s’ha anat embravint fins a dominar l’escena parlamentària com si estigués a cal sogre, i actua com si fos la consciència de l’esquerra espanyola, alternant grans veritats com ara “tot el que ha fet, senyor Sánchez, ho ha fet obligat” amb aforismes d’Instagram del tipus “la gent no mira el BOE, mira el mòbil”. De fet, aquest dimecres, l’esquerra li va demanar a Sánchez que planti cara al sistema, perquè la fatxosfera se l’està menjant. Però el líder del PSOE tot just va tenir esma per no tirar la tovallola.