Bona Diada (amb quatre exclamacions)!!!!

Per celebrar i incentivar la Diada amb coherència, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya “ha anul·lat bona part del decret de règim lingüístic que el govern de Pere Aragonès va aprovar per blindar el català com a llengua vehicular a l'escola i evitar que es puguin implementar percentatges lingüístics”, llegim a l’ARA. El grup Asamblea por una Escuela Bilingüe (que es presenta al món amb un nom no gaire bilingüe) en demanava l’anul·lació i ho ha aconseguit. El president de la Generalitat ha dit: "No permetrem que ningú faci ús polític de la llengua, perquè és el pitjor que es pot fer per a la convivència. El català ha de continuar sent llengua inclusiva, pròpia i transversal del país i l'escola".

A mi a aquestes altures de la sèrie el que em sembla és que val més que facin via. Que facin cas a un grupet de pares. És molt millor sempre fer cas a un grupet de pares que no pas als pedagogs, als polítics que hem votat, als lingüistes i fins i tot als mateixos alumnes. Perquè els alumnes sovint no voldrien veure els seus pares baladrejar, cridar l’atenció i acaparar alguns micròfons, sempre en contra i enfadadíssims, usant, potser banals, més cops del compte el terme justícia. Jo prohibiria aquesta llengua, que era aquí segles abans que ells. La prohibiria un altre cop, perquè no ens ve d’aquí, i ser un gra al cul, ser el gra al cul dels que ho tenen tot i es queixen ens surt molt bé. Puc suportar uns senyors malhumorats, curulls de temps lliure, fent escarafalls. Puc suportar ser el seu gra al cul. El que no suportaré és el seu cinisme. No soc el nen de Mary Poppins, que “amb una mica de sucre” s’empassava la píndola. No vull tornar a sentir que “desblindant” el català protegim el castellà –aquesta llengua per a mi tan estimada– perquè encara no soc idiota del tot. I no són les llengües, pobres, les que competeixen, sinó les persones. Bona Diada!