Brussel·les fa evident que desconfia de Rajoy
El plec de recomanacions de la Comissió Europea fet públic ahir demostra fins a quin punt Brussel·les desconfia d'Espanya i dels seus governants. En desconfia fins a l'extrem de decidir supervisar amb un alt grau de precisió el calendari de mesures que considera necessàries per reduir el dèficit i reactivar l'economia. Les dites recomanacions, que en realitat són ordres perquè Espanya està intervinguda des del moment que ha hagut de demanar ajuda per rescatar el seu sistema bancari, van des de les partides que s'han de retallar (sanitat i pensions) fins a una nova reforma laboral i la pujada d'alguns impostos (reduir la llista de productes que es beneficien de l'IVA superreduït i augmentar el preu de la gasolina). Mai com ara s'havia posat de manifest el cost real, en termes de sobirania política, del rescat del sistema bancari espanyol. Qui paga mana.
Davant d'aquesta situació, Rajoy va optar ahir per fer-se de nou l'orni i insistir que no caldrà prendre alguna de les mesures més doloroses, com la d'apujar l'IVA, sense cap altre argument que creure cegament que l'economia remuntarà tota sola. Per acabar-ho d'adobar, l'OCDE va fer públiques ahir les seves previsions, que enfilen l'atur espanyol fins a un insostenible 28% l'any que ve.
Capítol a part mereix la maniobra del govern espanyol amb el límit de dèficit. Tal com va avançar l'ARA del 16 de maig, Madrid ja havia pactat amb la CE que li concediria un sostre del 6,5% del PIB, però el ministre Montoro, en un autèntic joc de mans, va rebaixar la xifra fins al 6,3%. La jugada li va permetre aparèixer ahir com un governant magnànim que decideix atorgar una de les dècimes a les autonomies, que passarien d'un sostre mitjà de l'1,2% a l'1,3%. És imprescindible denunciar que aquest repartiment és profundament injust, ja que si les autonomies carreguen amb una tercera part de la despesa el més lògic seria que tinguessin un sostre mínim del 2,2%. Podem criticar Brussel·les per incidir en les polítiques d'austeritat, però qui decideix que s'ha de retallar en l'estat del benestar (salut i educació) és el govern espanyol en obligar les autonomies a fer un esforç desproporcionat.
