CLAUDI AMETLLA explica a les seues memòries quina genial frase de Práxedes Mateo Sagasta el 1901 va propiciar el seu ingrés en política a través d'un article a La Revista de Sabadell. El llavors president espanyol va recordar als quatre diputats catalanistes que acabaven de ser escollits que " en España no hay regiones; solo provincias ". El més important és que el veterà polític de la Restauració ja veia una amenaça el fet de reconèixer qualsevol estructura territorial per sobre de la província, mera unitat administrativa dependent de Madrid. Un risc per a la sobirania única. I no anava errat. Els Estatuts d'Autonomia actuals parlen, per exemple, del "Poble Valencià" (així, en majúscules) i del "poble canari" (en minúscules). Aquest darrer "poble" s'ha revoltat ara i, desafiant la sobirania única, reclama fer una consulta sobre les prospeccions petrolíferes a les seues costes. El PP, òbviament, ja s'ha afanyat a dir que tal pretensió és inconstitucional. I el PSOE, socis de govern del president Paulino Rivero (Coalició Canària) fan costat a la iniciativa dels nacionalistes canaris perquè, per sort d'ells, no governen a Madrid.
Aquest referèndum sembla un element del guió escrit pels independentistes catalans, ja que refutarà l'argument que la consulta catalana és inconstitucional perquè no pot preguntar per la sobirania. En el cas canari, que té competències en medi ambient, la qüestió és: de qui és el seu subsòl marí? Des de Madrid la resposta és clara: el subsòl, i el petroli que s'hi podria trobar, és de tots els espanyols, i els canaris no poden posar traves a la seua explotació. El petroli canari i els diners catalans són de tots. I punt.
Catalunya no podria preguntar tampoc sobre la MAT o el traçat d'una línia de l'AVE. Amb sort podria autoritzar-se una consulta sobre la recepta del carquinyoli. O ni això. Perquè, de qui és Catalunya?