“El debate entre un hombre y una mujer es muy complicado, porque si haces abuso de superioridad intelectual, o lo que sea, pareces un machista que está acorralando a una mujer indefensa ”. Aquesta és la valoració que Miguel Arias Cañete, candidat del PP al Parlament Europeu, va fer ahir, en declaracions a Antena 3, del seu debat televisiu amb la candidata socialista, Elena Valenciano.
No cal dir que el debat va ser un rosari de mediocritats tan previsibles i casposes com un capítol de Cuéntame cómo pasó. Però Cañete va sentir la necessitat d’intentar justificar el paper que ell hi va jugar amb l’excusa que s’havia limitat a ser condescendent amb una dama desvalguda. Per si no havia quedat prou clar, ho va reblar a continuació: “ En un debate con Rubalcaba [eructe], podemos decirnos todas las barbaridades. El mismo debate con una mujer se percibe de otra manera ”. Reproduïm les paraules de Cañete en la seva llengua original (l’única que coneix el candidat) perquè no sembli que les tergiversem en la traducció. El que acaben de llegir és literalment el que va dir, sense posar-hi més pa ni més formatge (el pa i el formatge, Cañete prefereix cruspir-se’ls ell solet).
Són paraules que mereixen ser meditades detingudament. D’entrada, Cañete parla d’un debat entre un home i una dona, sense reparar que la ciència té ben establertes les diferències entre un home i un homínid. I a continuació parla d’un supòsit de superioritat intel·lectual per part de l’home que podria girar-se contra ell i fer-lo quedar com un masclista. Per això no hem de patir: l’única situació en què Arias Cañete podria cometre el que ell anomena “un abús de superioritat intel·lectual” és que debatés amb una tassa de vàter, i tot i així és més que possible que la disputa acabés en taules.
Més inquietant resulta quan afegeix que un home, en lloc de superioritat intel·lectual, pot fer “ lo que sea ”. És una expressió força ambigua que ens omple d’interrogants: ¿“ lo que sea ” pot consistir en una ingesta massiva d’entrepans de vedella? En aquest cas, la superioritat de Cañete davant de qualsevol ésser humà és inqüestionable, sigui quin sigui el sexe de l’adversari. Tampoc és gaire tranquil·litzador que doni per fet que, si l’oponent és un home, correspongui dir-se l’un a l’altre “todas las barbaridades ”. És una concepció de la discrepància política que podríem qualificar com de corral, ja que no arriba ni a taverna.
La barba blanca i l’abdomen de Cañete li confereixen una imatge que, segons com, pot semblar bonhomiosa. Però aquest és l’home que va afirmar que el Pla Hidrològic d’Aznar s’havia d’aprovar “ por cojones ”. Un atribut que ara passejarà alegrement per Brussel·les, estranyat de veure tanta dona en llocs de responsabilitat. Els restaurants de la ciutat ja tremolen, esperant la visita del primer pacient conegut de la síndrome de Falstaff.