ABANSD’ARA

Amb el cap ben alt

De l’article de Pere Coromines (Barcelona, 1870 - Buenos Aires, 1939) a El Poble Català (13-II-1914), triat a partir d’una observació escaient del professor i escriptor Josep Varela i Serra. En les eleccions del març de 1914, Coromines -republicà federal i catalanista- va sortir elegit, però la seva coalició amb els lerrouxistes no va desbancar la Lliga de Cambó.

La coalició electoral de defensa republicana entre nacionalistes i radicals a fora de Barcelona ha posat al descobert una correspondència sentimental amb la Lliga Regionalista que havia pres peu en el si de la Unió Federal Nacionalista Republicana. Conscient o inconscientment molts homes que avorreixen els procediments de la Lliga, que no volen sotmetre’s al despòtic arbitri dels homes que la dirigeixen, que defugen tota solidaritat personal amb aqueixa política que quan convé tracta amb els enemics de Catalunya, amb els fanàtics malparladors de tota llibertat i amb els cacics de tota mena, han cregut que de l’Esquerra estant podien i devien cobrir els resultats de la mateixa política que els repugnava pels seus procediments. En totes les qüestions de tàctica que hem discutit a dins de la Unió Federal, això que anava millor de dir-ne l’Esquerra, perquè així un home no es descobria ni com a nacionalista, ni com a republicà, hi ha hagut una sorda resistència a fer res que contrariés radicalment l’acció de la Lliga. [...] Ara, aqueixa correspondència sentimental s’ha posat netament al descobert. La Lliga havia combinat un atac general contra els republicans a tot Catalunya: NI UN SOL DELS LLOCS DE LA UNIÓ FEDERAL NACIONALISTA REPUBLICANA havia estat respectat per la conxorxa amb els conservadors tarats d’En Dato i d’En Sànchez Guerra. I així que hem cridat als republicans de Catalunya per defensar-nos, aqueixes ànimes sensibles que restaven quietes davant de l’atac brutal i desvergonyit, han sortit a cobrir l’èxit de la Lliga cridant desaforadament contra l’única tàctica que podia neutralitzar la seva mala acció. Els fets i les actituds polítiques es coneixen pels seus resultats en la vida pública: un partit no pot subsistir honradament tenint el centre sentimental de la seva acció supeditat als arbitris de l’enemic; un home, un diari o una entitat política no poden seguir dient-se republicans després de treballar descaradament a favor del triomf dels enemics de la República. [...] ¿No us diu res, patriotes catalans aqueixa alegria amb que s’ha rebut en el camp radical la nova de la coalició amb els nacionalistes? Ja em lleurà de parlar i discutir en altres articles tots els arguments que s’exposin contra la coalició. Avui en tinc prou amb fer constar que l’acció de Defensa Republicana, provocada per la coalició caciquista, regionalista i reformista, essent una barricada per la llibertat no farà cap mal a Catalunya. És el començament d’una nova tongada de victòries en que només correm els perills de la falta de decisió i de la covardia. El desvergonyit atac a les llibertats individuals que no tardarà a emprendre l’enemic, la befa que ja fa avui de les idees republicanes, no han de tardar en fer posar seny a tots els liberals de bona fe.

Més continguts de