Metges i mestres que comuniquin millor

TINC ALGUNES CERTESES. Per a les feines relacionades amb l’atenció a les persones, que inclouen de forma destacada educadors i professionals de la salut, la comunicació és una eina imprescindible. Ser empàtic i tenir capacitat de connexió i saber-te explicar bé és bàsic. I no s’ensenya prou. Comunicar és un ofici per al qual hi ha gent amb més talent però en què tothom pot millorar.

I tinc alguns dubtes raonables. La capacitat de comunicar bé, l’oratòria, les habilitats socials, ¿no podrien ser mesurades i tingudes en compte també en els processos de selecció d’estudiants? La selectivitat tria els que tenen més capacitat d’estudi, i les carreres més sol·licitades són a l’abast dels que treuen les millors notes. Per ser metge has de ser molt bon estudiant. És bo que els que ens han de curar siguin llestos i tinguin bona memòria. Però és suficient? Si tries gent amb el millor expedient i els obligues a estar sis anys estudiant moltíssim, ¿el que obtindràs seran els millors metges possibles? Si no els ensenyes comunicació i no has inclòs en cap procés de selecció la capacitat de ser empàtics, i a més el filtre de les notes el superen els que se saben sacrificar més en biblioteques però no es tenen en compte les seves habilitats socials, ¿estàs triant i formant els millors professionals per tenir cura de malalts?

Una persona que no sap parlar en públic, no sap motivar, no s’explica bé, ¿pot acabar la carrera de mestre i superar unes oposicions (si n’hi ha) i anar a parar a l’aula? Ho pregunto des del desconeixement dels processos actuals.

En definitiva: ¿els mètodes de selecció i formació de metges i mestres (i molts d’altres) tenen prou en compte les habilitats i eines de comunicació? Es podria millorar? Hi estem treballant? Fins aquí les meves incerteses d’avui, que m’agradaria que m’ajudéssiu a aclarir i documentar amb exemples i experiències.