19/06/2020

Carta oberta al Sr. Buch

2 min

Sr. Buch,

Soc el pare d'en Wubi, el noi agredit per sis agents dels Mossos d'Esquadra el 10 de gener del 2019 a Sant Feliu Sasserra. 59 anys, francès, europeu, republicà, independentista català. Treballo, participo, milito per causes diverses, cotitzo i pago els meus impostos a Catalunya des del 1985.

Pare de 4 fills, entre ells en Wubi.

Soc jo, acompanyat d’una advocada, que em vaig reunir amb el Sr. Josep Codina, cap de la Comissaria General de Relacions Institucionals, Prevenció i Mediació dels Mossos d'Esquadra. De fet, aquell dia era amb vostè que volia parlar.

En tot cas, per a mi, aleshores, la conversa amb el Sr. Codina va ser aclaridora i em va generar confiança. Confiança que, tot i les limitacions degudes a una via judicial oberta d'ofici pel jutge de Manresa en paral·lel a SOS Racisme, s'adoptarien les actuacions internes adequades en el si del cos de la policia.

Constato que no es varen fer.

No s'ha fet res fins aquests dies, quan en Wubi ha decidit fer públic el seu cas. El dilluns 15 de juny, com tothom, vaig escoltar sorprès fragments de l'àudio gravat per en Wubi. Un àudio que em conec de memòria i que va ressuscitar en mi un malson.

El febrer del 2019 vaig relatar al Sr. Codina tot el que sabia dels fets, li vaig dir que existia una gravació llarga que no podíem desvelar, ja que estava en fase de peritatge i que el meu fill, la meva dona i jo de moment tampoc no volíem fer pública, conscient que el cas s'havia de resoldre en el marc rigorós i estricte dels àmbits jurídics i disciplinaris interns de la policia.

Resulta, doncs, indubtable que la policia era coneixedora amb detalls dels fets. Repeteixo, vaig sortir de la reunió confiat en una resolució cautelar interna escrupolosa i professional. No va ser així. Decebedor. Molt decebedor. Esperava més d’una institució catalana.

De jove, vaig tenir una breu però intensa experiència militar com a suboficial en l'exercit francès. Sé el que representa portar una arma amb munició, la responsabilitat i el rigor que imposa el fet d'haver de custodiar un objecte que pot treure la vida amb facilitat. Era aleshores coneixedor del protocol estricte de com i en quines excepcionals circumstàncies es podia utilitzar.

Em sorprèn, doncs, constatar amb quina lleugeresa un agent dels Mossos va presumptament utilitzar una arma contra en Wubi... Em sorprèn la poca professionalitat d'aquests 6 agents participants en els fets. Agents que, lluny d'operar amb la neutralitat imposada al seu rol i missió, vociferen insults racistes, colpegen i maltracten un ciutadà, una persona. Impresentable. No, no se'ls paga per expressar els seus sentiments i/o conviccions, siguin les que siguin. Han d'actuar en el marc estricte dels reglaments i punt. Qualsevol conducta que desbordi aquest marc ha de ser castigada justament i en proporció als fets, que en aquest cas són molt greus.

En aquests moments i vistes quines són les actuacions internes preses, insuficients, al meu parer, li demano, com a pare, com a ciutadà de la República Francesa resident Catalunya i, finalment, com un català escrupolós i esperançat en la bona governança de l'administració del seu país, que adopti mesures cautelars molt més estrictes amb els agents participants en els fets ocorreguts.

Li demano que m'ho faci saber personalment i detalladament i en un termini breu de temps.

Salutacions,

Christophe Duclau

stats