Casals i l’Associació Obrera de Concerts (1935)
Peces històriques
Del comentari del poeta i periodista Joan Alavedra (Barcelona, 1896-1981) a Última Hora (25-X-1935), diari del vespre vinculat a ERC. Fa una setmana el Museu Pau Casals, fundat el 1976 al Vendrell, va presentar una renovació integral de la seu que potencia un coneixement complet de la vida i obra de Pau Casals (el Vendrell, 1876 - Puerto Rico, 1973). Una gran aportació del mestre va ser l’Associació Obrera de Concerts, dedicada a fomentar la força emancipadora de la música.
¿Coneixeu l’Associació Obrera de Concerts? És l’entitat cultural més forta de Barcelona. Una de les més ben organitzades del món. Així ho han proclamat molts dels solistes que han desfilat pels seus concerts. És filla de Pau Casals i ha trobat un escalf, una adhesió popular tan extraordinària, que el Mestre fundador pot estar orgullosíssim de la seva obra. Diumenge passat, aquesta entitat, que té 3.300 socis, havia d’inaugurar la seva tanda de concerts al Palau de la Música Catalana, amb un concert per l’Orquestra Pau Casals. El mateix Pau Casals havia de dirigir-lo. Fundador i Entitat, doncs, s’aplegaren solemnement en la festa de la inauguració. Socis forans, obrers i obreres de Barcelona esperaven amb una il·lusió que només poden comprendre els que freqüenten aquests concerts, aquella festa. ¡Perquè ho era una festa! ¡Perquè aquests concerts són, cada un d’ells, una alta festa de l’esperit! En aquest hi havia Beethoven, Bach, Bocherini, Strauss… Sota la batuta de Pau Casals i amb la col·laboració del violoncel·lista estranger Maurici Eisenberg… I arriba el dissabte, la vigília del concert, i a la Premsa de la nit apareix una nota avisant que el concert es suspèn perquè “tres músics” dels que havien de tocar, “tres músics”, havien d’anar amb la Banda Municipal a tocar en la inauguració del grup escolar Collaso i Gil. Com a barcelonins, els socis de l’Obrera contribueixen, també, al manteniment de la Banda Municipal. Tenen, doncs, dret a opinar sobre aquesta qüestió. ¿És que hi ha dret a deixar plantada una organització cultural de més de 3.000 persones que, justament, hauria d’ésser protegida, amplament protegida, per les nostres Corporacions? ¿És que Pau Casals, amb el seu enorme prestigi internacional, pot permetre que se’l posi i se’l tregui d’un programa perquè uns músics hagin d’anar a una inauguració? [...] Una entitat de 3.000 persones –que podrà ésser, quan ella vulgui, una entitat de 6.000 persones– no pot quedar penjada d’aquesta manera. Les nostres Corporacions, els nostres mestres directors –ni Pau Casals ni Lamote de Grignon– no han de voler que una massa de filharmònics com la que representa l’Obrera es quedi sense un concert tan important per una qüestió que, amb bona voluntat, potser fora fàcil de resoldre...
