Catalunya no és classista, però cada cop és més desigual

L'índex de desigualtat social -la diferència entre rics i pobres- s'ha disparat a Catalunya els últims anys, segons un estudi de la Fundació Bofill, que posa a l'altre plat de la balança que la mobilitat social segueix sent elevada. Catalunya no ha estat històricament i tampoc no és avui una societat classista: en concret, ho és un 12% menys que el Regne Unit i un 38% menys que Itàlia. Així doncs, tenim un ascensor social que funciona bé, però l'edifici té més pisos, és a dir, hi ha més distància entre els de baix i els de dalt. O, dit en altres termes: la classe mitjana s'ha aprimat, sobretot per baix (un 19% de persones van baixar d'escalafó entre el 2003 i el 2009), mentre que en el mateix període un 14% van pujar. Bona mobilitat, més diferències.

Fins al 2008, quan va esclatar la crisi, el país s'havia mantingut en la mitjana europea pel que fa a desigualtats socials. Però de sobte el 2009 i el 2010 s'ha produït un augment espectacular de les diferències econòmiques. Quan s'analitzin les dades del 2011 i el 2012, els resultats previsiblement encara seran pitjors. La pèrdua de llocs de treball i les retallades als serveis socials estan trencant l'equilibri que la societat catalana havia aconseguit en els anys de democràcia i bonança econòmica. Per això la vulnerabilitat de les capes més desafavorides ha crescut de forma ràpida i alarmant: el risc de perdre estatus i renda entre els obrers no qualificats és del 35%. En canvi, entre directius i empresaris és només de l'11%; i entre els professionals, del 13%.

I aquí enllacem amb una altra de les conclusions rellevants d'aquesta recerca. El fet de no tenir estudis universitaris o de FP incrementa molt el risc de baixar per l'escala social. Pot semblar obvi, però encara que ho sigui, la realitat és que ni la majoria de la població ni els successius governs no van fer res important en aquest sentit quan estàvem instal·lats en les vaques grasses. Sortir del forat demana un gir en els mentalitats individuals i en les polítiques públiques.