02/10/2020

“Catalunya”... “Orient” (1906)

2 min
“Catalunya”... “Orient” (1906)

La tria de J. M. CasasúsFa unes quantes nits vaig trobar-me, a l’obrir La Veu de Catalunya, amb una gasetilla així retolada: Catalunya a l’Extrem-Orient. Jo no vaig llegir la gasetilla, de por a que lo que s’expliqués en ella fos, per les rebaixes inevitables de la realitat, inferior a la magnifica ressonància d’insomni que el seu títol havia desvetllat en mi. Però cor i ment me’n restaren tots vibradors, a ones amples. Anaven en cor i ment les ones d’un a altre nom: “Catalunya”... “Orient”.-“Orient”... “Catalunya”. Vet aquí que encara avui se m’ha fet més alt aquest onejar pujant als remots futurs, baixant als vells segles. -És perquè una altra gasetilla m’anunciava la publicació de la magna obra d’en Rubió i Lluch, sobre l’Orient català...-¡Oh, l’Epopeia! -En Rubió i Lluch ne sap els documents de l’Epopeia. I n’ha ordenat un Diplomatari. -Aquest Diplomatari representa, senzillament, això: l’afirmació de la imperialitat catalana... Noteu com tot ve a la bona hora. Quan volguérem fer la nostra afirmació de Nacionalitat ens fou oportuna i propicia la demostració ètnica i històrica de la nostra independència. -Avui que aspirem a l’Imperi, rebem la documentació de les nostres grans Agressions d’un temps. Penso en això, en acabant de llegir la gasetilla. -En tant, en cor i ment, més que mai fondes, més que mai altes, van i venen les onades de l’ensomni d’un altre a altre nom: ”Catalunya”... “Orient -“Orient”... “Catalunya”. ¡Pare Mediterrà, val-nos! -I vos, mestre Antoni Rubió, noucentista anterior al nou-cents, devot i professor del classicisme, i del Renaixement, i de la Civilitat i de l’Imperi, abans que tots nosaltres, cuiteu a entregar-nos la vostra obra, perquè ens és ella necessària com el pa que mengem. Que no solament de pa i de tractats de comerç viuen les repúbliques, mes de tota paraula que surt de la boca de Déu... -I ara totes les paraules que per a nosaltres surten de la boca de Déu, diuen: Imperi.

stats