Per una Catalunya pura i neta

Després d’escoltar molt atentament la intervenció de la Míriam Nogueras al Congrés en defensa de la proposta de Junts de traspassar les competències en immigració em vaig indignar molt, però moltíssim. La diputada va dir que el 40% dels immigrants no treballen i viuen de les ajudes socials. O sigui que m’han estafat tota la vida! Resulta que jo vaig néixer amb les condicions perfectes per no haver de fotre brot i heus-me aquí suant la cansalada per trobar cada paraula, cada frase, per posar bé els punts i les comes. Pobra, immigrant i dona: però si em va tocar la loteria dels privilegis, el passaport per a una vida regalada. Gràcies a la de Junts he obert els ulls, m’he adonat que he badat tota la vida creient que havia d’estudiar, formar-me, millorar cada dia per arribar a gaudir d’una certa tranquil·litat econòmica. S’ha acabat, a partir d’ara faré cas de la de Dosrius. Per començar li demanaré a l’Esther Vera que m’apliqui la dispensa per immigrant i em permeti escriure un 40% menys cobrant el mateix. També buscaré la finestreta de les “ajudes per a immigrants” i demanaré tot el que no m’han donat en els últims 38 anys. Després, per encaixar en la descripció que va fer la diputada dels immigrants (soc així d’obedient, no m’agrada decebre) em posaré a parlar sistemàticament i quotidiana en castellà. Serà una mica estrany ara haver de canviar de llengua amb els meus fills i amb el meu marit, però si els catalans de la part alta de Barcelona parlen la llengua de Cervantes en la intimitat segur que jo també ho puc fer. I de pas m’estalvio totes les situacions en què he de donar explicacions de per què una mora parla català després d’unes quantes dècades d’immersió.

La vaig veure tan afectada, la senyora Nogueras, que m’agradaria donar-li un cop de mà. No vull que pateixi, que senti que estem arribant al col·lapse i que es perden tant la llengua com la identitat catalanes per la invasió de tots els qui hem vingut expressament per a això, per acabar amb la llengua i la identitat catalanes. Jo quan vivia al poble em pensava que havíem vingut aquí perquè el meu pare hi tenia feina, però no, no ho vaig saber veure, que el meu avi tenia unes intencions ocultes: acabar amb els catalans, la seva cultura, la seva llengua. Per què un vell pagès rifeny que no havia trepitjat mai aquestes pròsperes terres ni en sabia res es va proposar acabar amb els catalans enviant aquí els seus nets estimats? No ho sé, però segur que hi ha una raó amagada. S’ha de desconfiar sempre de les intencions dels avis que volen, aparentment, una vida millor per als seus nets. Per no parlar dels metges que et volen curar i que fan torns llarguíssims a urgències. Quines intencions pèrfides no deuen tenir tots aquests sanitaris llatinoamericans. Bones segur que no. Són pitjors que un gelater argentí. Doncs jo li vull donar un cop de mà a la senyora Nogueras, ja ho he dit, i per això li vull proposar una solució definitiva (final) per impedir aquest desbordament que ella denuncia: que parli amb els empresaris catalans i els convenci de tancar els seus negocis. Sí, sí, és una mesura radical, però seria la més efectiva. I no cal ni tenir competències. Perquè mentre aquí hi hagi feina no pararan d’arribar aquests perillosíssims i ganduls immigrants i esclar, això només es pot frenar d’una manera: acabant amb tots els llocs de feina que puguin ocupar “nouvinguts”. Prou cambrers, auxiliars de geriatria, netejadores i transportistes. I prou metges, esclar. Si s’ha de decréixer, es decreix. El que faci falta perquè Catalunya sigui una nació pura de sang nostrada, neta d’elements forans. I ja que Junts és un partit que defensa els interessos de la patronal (segons tinc entès) suposo que no els costarà gaire convèncer l’empresariat català que aquest és el millor pla per salvar el país. Que sacrifiquin els seus beneficis econòmics presents i futur per un ideal superior i més important: per amor a Catalunya!