L'anunci surt de tant en tant per als que no tenen Spotify Prèmium i me'n fa adonar l'amable cap de premsa de l'editorial. Aquests dies de ruta per les llibreries, l'hem sentit als cotxes diversos, moltes vegades. És un anunci paradoxal. Et diu que si tinguessis Spotify Prèmium no sentiries aquest anunci.
L'anunci és absurd en la seva magnificència. Et parla, en castellà, de tu a tu: "Que estas orejitas no se merecen menos", diu la veu femenina. Les "orejitas" són les teves; en aquest cas, les meves. Per què diu "orejitas"?, em pregunto. No és pas un anunci infantil. De fet, als anuncis infantils els diminutius ja no són tendència, perquè justament s'intenta tractar-los de grans. "Tus orejas no se merecen menos" seria perfectament correcte. Però diu "orejitas".
Recordo que en una època pretèrita treballava en revistes femenines, que pagaven grans reportatges per la molta publicitat que podien absorbir. Regalaven mostres de cremes i hi havia pàgines i pàgines de publicitat de luxe. No hi havia xarxes ni influencers, i eren el mitjà per parlar de "temes" de dona i de roba. En aquestes revistes hi havia un llibre d'estil claríssim. En el cas que haguessis de parlar de calces havies de fer servir el diminutiu. Mai diries "bragas". Sempre, sempre, sempre diries "braguitas".
Això encara ho entenc, perquè fa més fi, però aquest "orejitas" em sembla com si li estiguessin parlant a un gnom. Ned Flanders parlava sempre en diminutius i tots el considerem un eunuc. Si em trobeu pel carrer no digueu diminutius. Us ho demano.
