Després de sentir l’inapel·lable discurs de Carles Rabassa a la Nit de les Lletres Catalanes, vaig comprar el seu Prometeu de mil maneres (Univers Llibres) en solidaritat i amb curiositat. Hi he trobat una novel·la sòlida, esmolada, densa, que va de dret a tocar la tecla universal del contrast entre el que som i el personatge que, com diria Martí i Pol, ens posem per jersei o per corbata quan sortim al carrer. Tot des de Palma i des d’un una posició lingüística, política i cultural que repassa sense concessions, com al discurs, l’estat de coses en aquesta “societat del cansament”, que diu Han.
Una altra mena de cansament, el del desencant, centra Els erms (Anagrama) de Carlota Gurt, una altra autora que es fa llegir tant als llibres com als articles o a les entrevistes, perquè s’obre amb una generositat tan brillant que t’interpel·la urgentment.
I si esteu cansats del cansament, us espera Anatomia de l’esperança (Destino), de Francesc Torralba, una celebració escrita amb el cap ben endreçat que distingeix l’autor, de la capacitat de viure engrescats en la consecució d’un fi.
En un altre angle del recomanador de l’ARA (eina imprescindible que us ajudarà, segur, a trobar el vostre —o el seu— llibre ideal entre els llibres d’aquest Sant Jordi 2026) hi ha un parell d’exitassos. El primer és El joc del silenci, del Gil Pratsobrerroca (La Campana), un d’aquells thrillers de guionista en què, quan et penses que ja saps com acabarà, l’argument fa una volta inesperada i ja no el pots deixar. I el segon és la tan esperada continuació de la vida de la Rita Racons, Crispetes de matinada (La Campana), la novel·la de la Regina Rodríguez Sirvent que s’enfronta (i se’n surt, com el Lamine Yamal dels seus marcadors) al repte d’estar a l'altura de l’èxit majúscul de Les calces al sol. Ens espera un gran Sant Jordi.
