Un cert mal ja està fet
DESPRÉS DE L’ARTICLE de David Fernàndez de dijous passat i de la publicació, l’endemà, de l’oferta de Junts pel Sí a la CUP, el camí per a l’acord que desbloquegi la investidura del president i permeti comencar la legislatura sembla obert.
Però aquesta vegada la notícia d’una probable entesa abans que acabi l’any no conforta els ànims de milers de catalans que van votar sí, i que no han fallat mai a la complicitat que se’ls ha demanat repetidament des del 2010. Fa dos mesos que viuen amb un profund disgust la falta d’entesa entre els dos grups parlamentaris de la majoria sobiranista, i avui el disgust va per barris però en molts casos limita amb el desengany i el desenganxament. Un cert mal ja està fet. Aquests dos mesos han sigut la pitjor etapa per a la il·lusió d’un estat propi en cinc anys.
L’enuig majoritari és amb la CUP. L’elogi de la coherència no ha d’impedir la crítica a la falta de sentit històric. En la construcció d’un país nou no hi sobra ningú, i menys aquells que han treballat i se l’han jugat per aconseguir-lo. Aquests dos mesos, que seran tres, són un pas enrere.
En aquestes circumstàncies no és estrany que hi hagi qui s’estimi més repetir eleccions o repetir en veu alta que cal recompondre majories al voltant del referèndum, no perquè Madrid escolti però sí perquè pugui escoltar Brussel·les.
Finalment, a tot el procés li continua faltant capacitat de connectar sobirania amb justícia social, benestar i excel·lència. Molta gent sent que ningú no li parla i s’ha acostumat a un entusiasme d’autoconsum. Una dura aproximació al 20-D.
