'Che', Collboni!

Este... Apreciat i molt atractiu senyor alcalde de Barcelona, Jaume Collboni:

Permeti’m que m’adreci a vostè des d’aquest diari per fer-li una confessió –i, de passada, fer-la als lectors–. Sé que és a la Fira del Llibre de Guadalajara, a Mèxic, on ha anunciat la iniciativa (molt lloable) anomenada Narrar Barcelona, que és una residència literària per a autors llatinoamericans amb una dotació de 80.000 euros (que no és una changa). L’ajuntament de vostè ofereix tres mesos a la ciutat a canvi d’un llibre basat en l’experiència. Alguns envejosos –i provincians, per cert– se li han tirat al damunt amb la pobra excusa que els catalans també s’ho mereixen. No els faci cas.

El que jo volia confessar, justament, és que he mentit, che. Soc llatinoamericana. Concretament, argentina, i si m’he dedicat tots aquests anys a fer novel·les i contes en català ha estat per apropiació cultural. Ja és hora que em tregui la careta, boludo. Ai, perdó. És que de vegades se m’escapen modismes i expressions del meu Buenos Aires natal.

No es pensi que ho faig per la beca. Tot i que –no l’enganyaré– fa uns dies vaig tenir un bolo a la llibreria Finestres amb la col·lega Gurt i la col·lega Espasa i l’hotel ens va costar més car que el que cobràvem. De manera que tenir una residència per anar a dormir i fer botellot ja ens aniria bé. Que, per cert, aprofitant l’avinentesa: la col·lega Gurt i la col·lega Espasa, però també el col·lega Alzamora, la col·lega El Hachmi, la col·lega Soler, el col·lega Bosch i el col·lega Nopca, em sembla que són també uns mentiders, com jo. Són, tots ells, més llatinoamericans que la Shakira.

Ja parlarem dels detalls quan torni del continent del meu cor. La residència on seria? És al centre? Quantes habitacions té?

En fi, pibe, el deixo, que deu tenir laburo. Contacti’ns a l’ARA mateix.