Churchill i Fabius contra Putin i Trump
Una estada llarga a San Francisco m’ha permès seguir de prop l’impacte intern de l’operació Maduro i viure exemples de la política migratòria de Trump: el primer dia d’activitat de la llar d’infants del net d’uns amics s’hi va presentar la policia de fronteres per interrogar els pares immigrants. També he pogut observar el que motiva aquest article: com es veu la política europea de Trump i quines lliçons n’hem d’extreure.
Hi ha una gran coincidència –en tots els sectors d’opinió, inclosos els demòcrates– en dos judicis: que Europa és un conglomerat decadent amb governs dèbils i que s’ha aprofitat dels EUA per a la seva defensa. L’ha tingut però no l’ha pagat. Són judicis que ens han de preocupar perquè, amb tots els matisos que es vulguin, són apreciacions amb fonament. A partir d’aquí hi ha diferències. Uns respecten, fins i tot envegen, la civilització que ens hem donat. D’altres, com els que ara governen, la menystenen. En temes de defensa uns aplicarien una diplomàcia clàssica i suau. Però els que ara governen ens demanaran l’entrega de Groenlàndia en aplicació de la llei del més fort. Alguns antics republicans voldran respectar els principis de l'OTAN i remugaran. Però no amb prou fermesa per impedir-ho. Els que ens volen bé, demòcrates o republicans, orientaran els seus esforços al que tant ells com nosaltres considerem el tema principal: aturar Putin.
En el meu darrer article afirmava que una batalla per Groenlàndia està perduda per a Europa. La pregunta rellevant no és si Trump voldrà apoderar-se’n sinó què pot fer Europa per impedir-ho. Com ell diria: no tenim cartes. I tenim debilitats: Groenlàndia no és part de la UE, com ho són Ceuta i Melilla, i el 1917 Dinamarca ja va vendre als EUA les ara anomenades illes Verges dels Estats Units. Posar una línia vermella seria un exercici de futilitat. La impotència té conseqüències. Crec que s’arribarà aviat a la conclusió que cal negociar l’entrega. Espero que ho fem amb dignitat i preservant els drets dels seus habitants.
L’episodi ens hauria de fer molt conscients que per a Europa l’hora és greu. Som en un camí que aviat es bifurcarà irremissiblement. Un sender –que sigui el que no prenem!– porta a l’aprofundiment de la decadència. L’altre, al redreçament. Descric les fites del bon sender:
1. Tant de bo reaccionem i l’actitud de Trump i Putin impulsin un patriotisme europeu que aturi l’entrada de l'extrema dreta als governs d’Espanya, França i Polònia. Això significaria que un directori europeu d’emergència constituït per la Comissió Europea, el Regne Unit i els grans estats membres de la UE –diguem els de població superior a 30 milions– seria alhora necessari i viable.
2. Per a Europa el tema essencial en defensa és Ucraïna. És el que mereix línia vermella: cal aturar Putin on ara és. No serà fàcil donada l'actitud de Trump, però és possible. Tenim cartes: els actius de què disposem, ben utilitzats, pesen més que els de Putin. Però ens convé encarar el conflicte amb l’esperit i l'èpica de Churchill.
3. Impulsem la UE implementant les recomanacions dels informes Letta i Draghi.
4. Desenvolupem un pla coordinat d'autonomia estratègica en energia, comunicacions (satèl·lits), defensa i recerca (propietat intel·lectual). El trànsit pot ser de deu a quinze anys, durant els quals serem vulnerables.
5. Caldrà encarar el conflicte amb Trump amb determinació i intel·ligència. Com que un episodi bèl·lic seriós amb els EUA no és el que hem d’anticipar, l’esperit que precisem no és tant el de Churchill com el fabià. És a dir, el que segueix l’exemple –introduït en el pensament polític modern per la Societat Fabiana britànica a finals del segle XIX– del general romà Fabius, que va salvar Roma d’Anníbal guanyant temps i evitant les batalles frontals. Creia, amb raó –les línies logístiques d'Anníbal eren molt esteses– que el temps jugava a favor seu. No per les mateixes raons, però, si ens ho proposem (punt 1), el temps també ara pot jugar a favor d’Europa. Els nostres actius no seran tants com els dels EUA, però Trump tindrà limitacions. La prepotència destralera que desplega, tant a dintre com a fora, farà créixer la resistència externa i interna. És a les nostres mans garantir que no pugui impedir la consolidació d’una Europa forta (punts 2-4). Trump s’ha preparat durant anys i ha agafat el món per sorpresa. Però el temps erosiona aquest avantatge. Una estratègia fabiana sostinguda amb vigor pot ser la clau per salvar una Europa independent que sigui far de la democràcia i la pau al món.