Publicitat
Publicitat

Els científics es passen a l’activisme

La Marxa per la Ciència per reivindicar la importància de la recerca té l’epicentre a Washington, però s’estén a 500 ciutats

Científics i activistes omplen avui els carrers de més de 500 ciutats de tot el món com a mostra de suport a la recerca científica, segons ells cada cop més amenaçada, sobretot per l’administració Trump.

Des que se’n va començar a parlar a finals de gener, la Marxa per la Ciència ha deixat de ser una campanya popular promoguda a les xarxes socials per transformar-se en una autèntica força al servei de l’activisme científic que rep el suport de més de 220 organitzacions científiques oficials. Però els manifestants i els activistes que l’han organitzat aviat s’hauran de plantejar què faran després de les manifestacions. A més de canalitzar l’energia que han acumulat, també hauran d’afrontar les tensions que han sorgit dintre de la comunitat científica pel caràcter polític de la iniciativa.

“No tenim cap intenció de permetre que això s’aturi després d’aquest 22 d’abril -afirma Caroline Weinberg, investigadora i copresidenta de la Marxa-. Si tot aquest moviment i aquesta passió s’esvaeixen després d’avui, ho consideraré un gran fracàs”.

Gairebé tothom té la vista posada en Washington, on té lloc la principal marxa. Però també hi ha manifestacions en ciutats amb una gran concentració de centres mèdics, com Boston, o tecnològics, com San Francisco, i fins i tot a Oklahoma City, el cor de l’estat del petroli i el gas. La força d’aquestes manifestacions satèl·lit podria ser un important indicador del rumb que seguirà en el futur l’activisme desencadenat per la Marxa.

A Weinberg, la idea de fer una marxa se li va acudir a finals de gener, quan es va assabentar que l’administració Trump havia ordenat a les agències federals que aturessin temporalment els comunicats informatius. A Twitter hi va trobar un grup de científics que compartien la seva preocupació. La seva Marxa, que té com a crit de guerra“Science, not silence ” ( “Ciència i no pas silenci” ), s’ha inspirat en la Marxa de les Dones de Washington.

Kishore Hari, que es dedica a la divulgació científica a la Universitat de Califòrnia, ha fet d’enllaç entre el grup principal i les marxes satèl·lit. Diu que a mesura que s’anaven organitzant més manifestacions per tots els Estats Units, el discurs va anar canviant: “La idea que els científics dirigeixen la Marxa va començar a evaporar-se quan van sumar-s’hi aquestes petites ciutats. Vaig començar a veure-hi mestres, agricultors i obrers; no són científics els que lideren aquestes marxes, i això és digne d’admiració”.

Després de fer la web i redactar la declaració d’objectius, els científics aviat es van adonar que estaven sota el microscopi. A les xarxes socials disseccionaven cada paraula del seu missatge. Una de les primeres crítiques va venir de Steven Pinker, famós professor de psicologia a Harvard, que va criticar la declaració del març a favor de la diversitat: “Fan que la Marxa sembli una mena de continuació de les polítiques identitàries i victimistes que han desacreditat el món acadèmic als ulls de gran part del món”, va dir en una entrevista.

Com a resposta, els organitzadors van canviar el llenguatge del document. Però això va incomodar altres científics, que tenien la sensació que l’organització perpetuava l’ statu quo en l’àmbit científic, en el qual les dones i les minories han sigut marginades. Ayana Johnson, biòloga marina i membre de l’equip de gestió, diu que la diversitat i la inclusió han sigut elements fonamentals de la Marxa. Creu que el debat suscitat és un pas important per resoldre els problemes de discriminació en l’àmbit científic: “Tot plegat ha posat el focus sobre la comunitat científica; diguem-ne que s’han rentat els draps bruts en públic. Però és un pas molt valuós per descobrir què hem de fer per millorar”.

Por de perdre credibilitat

El tema de la diversitat també preocupa a alguns científics -sobretot als que participen en una activitat d’aquest tipus per primera vegada- perquè tenen por de perdre credibilitat si participen en la Marxa.

Com assenyalen els organitzadors, la ciència ha sigut sempre política, des de l’empresonament de Galileu fins a la creació de la bomba atòmica i el que ha vingut després. Però als Estats Units, la polarització sobre alguns temes científics es va intensificar a finals dels 80 i principis dels 90, quan els polítics van començar a dedicar cada vegada més atenció als problemes mediambientals globals, com ara la reducció de la capa d’ozó i el canvi climàtic. Després de l’ensorrament de la Unió Soviètica, els mitjans de comunicació conservadors van començar a fixar-se més en els temes mediambientals.

“Comences a veure titulars que diuen que els ecologistes són els nous marxistes”, diu Aaron M. McCright, sociòleg de la Universitat de l’Estat de Michigan, que ha estudiat la politització de la ciència. Segons ell, aquesta opinió va començar a arrelar entre els conservadors durant les administracions de Clinton i George W. Bush i va fer eclosió durant la presidència d’Obama, moment en què la negació del canvi climàtic va convertir-se en una mena de prova de foc del conservadorisme. McCright diu que molt probablement la Marxa per la Ciència accentuarà encara més les diferències polítiques en matèria científica, sobretot si en la manifestació no hi intervenen conservadors destacats. Cal tenir en compte que les xarxes socials que la gent segueix presentaran els fets a la seva manera.

Un altre investigador, John Kotcher, del Centre de Comunicació del Canvi Climàtic de la Universitat George Mason, no ha trobat cap prova que l’activisme afecti la credibilitat pública d’un científic, si més no pel que fa al canvi climàtic. Kotcher diu que posa en qüestió “l’opinió generalitzada que qualsevol tipus d’activisme científic perjudica la credibilitat dels científics i els seus col·legues”.

Protestes com la Marxa per la Ciència poden provocar canvis polítics, segons Stan A. Veuger, de l’Institut de l’Empresa Americana, un think tank conservador. Però per a això cal “una alta participació electoral i constància”.

“Crec que a la Marxa per la Ciència sortiran de l’armari uns científics que sempre han anat amb peus de plom a l’hora d’implicar-se en la militància política i l’activisme”, afirma Lucky Tran, biòleg molecular, divulgador científic de la Universitat de Colúmbia i membre del comitè executiu de la Marxa: “Crec que no l’hem de considerar un fet aïllat”.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT