Condemnats

Ara que és estiu, l’estació més pesada de l’any, amb calor extrema o sense, la sensació que tenim els afortunats del món és que ens alliberem de les nostres rutines habituals, canviem d’aires i ens movem més o menys per on ens ve de gust i, sobretot, per on ens ho permeten les butxaques. Però la importància de moure’s, sigui més o menys lluny, l’hem de valorar especialment. Cada vegada més. Perquè mentre uns agafen vaixells per visitar llocs nous, altres n'agafen per fugir dels seus països de naixement. Mentre uns poden decidir com i on moure’s de vacances, altres tenen els moviments restringits per viure. 

Trump acaba d’inaugurar l’Alligator Alcatraz, una presó, o dit com es diu ara eufemísticament, un centre de detencions, situada en un paratge natural ple d’aiguamolls on hi habiten caimans, cocodrils i pitons i, heus aquí l’homenatge a la cèlebre presó d’Alcatraz, un lloc del qual només es pot sortir si estàs disposat a morir. Així ho ha expressat amb el seu carisma habitual el president del món occidental, que ha dit que si els que hi entren se'n volen escapar, “fugint fent ziga-zagues tenen un 1% més de possibilitats de sobreviure”. Per això, “l’única sortida és la deportació”, ha dit el president dels EUA, que no només continua manifestant-se com un permanent agressor dels drets humans, sinó també de l’ecologisme. La presó s’ha construït en una zona d’espècies animals i vegetals protegides, però per a ell això és un avantatge, perquè tenint els caimans com a vigilants de franc, s’estalvien una pila de policies. Els pobres caimans, però, no són els dolents de la pel·lícula, ja que no acostumen a atacar els humans, per més que facin cara de tenir-ne ganes. De fet, en aquest sentit són molt més perillosos Trump i la seva administració de sequaços, que justifiquen les deportacions massives pels antecedents penals dels deportats. Tot plegat una manera molt creativa de solucionar els problemes amb la immigració i, sobretot, d’estigmatitzar-la. Però no cal atorgar-li a ell tots els mèrits. En realitat, no s’ha inventat res, malgrat que el seu ego li faci creure el contrari. La moda de desfer-se de les persones de la manera més radical possible ve de lluny i es porta en molts altres llocs. Si no es tenen caimans, es busquen altres solucions. Deixar-los morir al mar n’és una. I no cal ni que tinguin antecedents penals. El que dèiem. Els caimans, al final, són les bones persones de tota aquesta història.

Però la història no es fa només amb devoradors de persones, també hi ha persones que decideixen continuar sent-ho. No es tanquen a si mateixes en una presó, encara que, “pel bé de la infància”, hi hagi qui ho recomana. La manifestació hongaresa del cap de setmana passat és un exemple claríssim que el que millor es pot fer contra els opressors és anar contra les seves prohibicions injustes. No hi ha res més pervers, actualment, que un heterosexual que continua obsessionat amb els homosexuals. No hi ha res més pervers que un heterosexual que continua obsessionat amb els drets de les dones. Per tant, l’encert sempre és ser al bàndol contrari d’aquests perversos. I manifestar-ho. Que deixin els caimans i els homosexuals tranquils. I si avui nosaltres tenim el dret de poder moure’ns lliurement per la majoria de països del món és només per l’atzar d’haver nascut aquí. Qui no té aquest dret no acostuma a tenir antecedents penals. Senzillament, ha tingut la mala sort de viure en una presó. Però per si de cas se n'oblida, encara n'hi construeixen de noves.