5/05: Discriminats

M'ha agradat molt que el Síndic de Greuges hagi reclamat públicament la no discriminació dels presos polítics. I, per tant, que se’ls tracti exactament igual que a tots els altres presos. Si els que tenen una situació i una perillositat com la seva poden passar a casa el confinament, també ells l’haurien de poder passar. Em sembla un bona manera d’abordar-ho, perquè en això hi pot estar d’acord molta gent. De bona fe, tothom. I crec que, a més, té a favor tota la lògica ètica, sanitària i jurídica. Vull dir que hi ha persones, com jo mateix, que pensem que els presos polítics no haurien d’estar de cap manera a la presó, en cap circumstància. Que la seva presó és escandalosament injusta. Però aquest no és el debat d’ara. No és que aprofitem el coronavirus per recordar la injustícia. És que estem parlant d’una injustícia afegida. Fins i tot qui creu que la seva situació és justa i que han d’estar a la presó, no pot trobar bé de cap manera que hi hagi una discriminació (i unes amenaces per mantenir-la). Que se’ls tracti diferent que a altres presos. Per a nosaltres aquesta és una nova injustícia. Però hi ha d’haver moltes persones que reconeguin que la discriminació és injusta, encara que per a ells fos justa la condemna. Que no hi ha dret.