Les criatures de Gaza es moren de gana
El 15 de maig al matí, la Miran Mohammad era a casa del seu avi, a Beit Lahia, una ciutat del nord de Gaza, ajudant-lo a fer pa. Atesa l’escassetat d’aliments, la Miran, de 7 anys, estava afamada i es delia per menjar un tros d’aquell pa acabat de fer. Al final no va ser possible.
La mare de la Miran va insistir que esperés a menjar fins que la família tornés a casa. Quan van entrar-hi, hi va haver un atac aeri, de manera que la casa els va caure al damunt i les va deixar a totes dues greument ferides. Ara la Miran està ingressada a l’Hospital Al-Ahli; els metges ens diuen que les cames li han quedat esguerrades per sempre. Ella és una de les més de 3.700 criatures menors de 18 anys ferides a Gaza des del final de l’últim alto el foc. Es diu que més de 1.300 han mort a conseqüència de les hostilitats durant el mateix període. S’ha informat que, durant els gairebé 20 mesos de guerra, prop de 17.000 infants han mort i més de 34.000 han resultat ferits, aproximadament un de cada 20 infants de Gaza, cosa que converteix aquesta guerra en el conflicte dels últims temps més mortífer per a les criatures.
L’amenaça de fam és creixent i segurament el calvari dels nens i nenes de Gaza empitjorarà. Segons l’última anàlisi de la classificació integrada de les fases de la seguretat alimentària, una eina utilitzada per Unicef i els seus socis per avaluar la seguretat alimentària i la malnutrició, tota la població de Gaza s’enfronta ara a una situació extrema. Gairebé mig milió de persones estan al caire de morir de fam. Calculem que en els pròxims 10 mesos, sense prou ajuda humanitària i tractament, més de 71.000 criatures i 17.000 mares patiran malnutrició aguda, caracteritzada per una ràpida pèrdua de pes i una relació baixa entre el pes i l’alçada.
Unicef i els seus socis estan fent tot el possible per actuar. Ara bé, a causa del bloqueig d’ajuda per part d’Israel, que feia dos mesos que durava i ara s’ha aixecat de manera desigual, tenim reserves extremament limitades a Gaza. Si no podem tornar a accedir de manera segura i sostinguda a Gaza i no se’ns permet augmentar el proveïment, hi haurà més nens que patiran.
Dimarts, el món va veure que a Rafah milers de palestins famolencs s’afanyaven a obtenir aliments a través d’un nou sistema de lliurament d’ajuda promogut per Israel que ignora les Nacions Unides com a principal proveïdor d’ajuda al territori. Tal com van deixar clares les escenes caòtiques, en lloc d’augmentar l’accés a unes provisions d’emergència, el nou pla de distribució d’ajuda, facilitat per una organització anomenada Fundació Humanitària de Gaza, amenaça amb empitjorar les coses.
Abans que es reprenguessin les hostilitats, les Nacions Unides aplicaven un sistema d’entrega d’ajuda ampli i eficaç dins de Gaza. Durant l’últim alto el foc entregàvem vacunes i medicaments essencials, serveis de nutrició d’emergència i accés a aigua potable a través de més de 400 punts de distribució, incloent-hi centres pròxims a refugis per a famílies desplaçades. Unicef i els nostres socis vam anar encara més enllà i vam oferir ajuda porta per porta, de manera que arribàvem a nens i nenes desnodrits i dones embarassades als camps de refugiats mateix.
Aquest ampli sistema d’ajuda s’ha deixat al marge i les nostres operacions han quedat reduïdes significativament. Segons sembla, la Fundació Humanitària de Gaza canalitza l’ajuda a través d’uns quants punts de distribució del sud de Gaza que compten amb seguretat in situ, proporcionada per contractistes privats nord-americans i soldats israelians desplegats fora del perímetre. Tenir un nombre limitat de punts de distribució obligarà els civils a desplaçar-se lluny de casa seva, cosa que els exposa a la violència.
Segons les autoritats israelianes, aquests punts de distribució d’ajuda són abastits per 60 camions al dia (una desena part dels que entraven a Gaza durant l’alto el foc recent) i distribueixen unes caixes d’aliments destinades a satisfer les necessitats bàsiques de supervivència. L’equip que tenim sobre el terreny, però, informa que aquestes caixes són lamentablement insuficients per garantir el benestar dels infants. Aquest pla no pot donar suport a una població de 2,1 milions de persones que inclou més d’un milió de criatures.
Creiem que aquest nou mecanisme també és incompatible amb els principis humanitaris, com ara la neutralitat, la imparcialitat i la independència, i no s’ajusta a les obligacions d’Israel en el marc del dret internacional humanitari. Aquesta llei exigeix que les parts en conflicte permetin i facilitin l’accés ràpid, segur i sense obstacles de l’assistència humanitària.
A més a més, tenint en compte que el nou sistema inclou la presència de seguretat als punts de distribució, preocupa la idea que aquests llocs puguin ser percebuts com a objectius militars. Això podria posar en risc d’atacs el personal humanitari i els civils que hi van a buscar ajuda.
Israel ha defensat que el nou esforç de distribució evita que Hamàs robi els proveïments. Però les Nacions Unides i els seus socis ja saben què cal fer perquè l’ajuda humanitària sigui inspeccionada, despatxada, descarregada i entregada sense desviacions, sense retards i amb dignitat.
La nostra assistència es pot controlar des del punt de registre fins al punt d’entrega. Juntament amb els nostres socis, acompanyem els proveïments fins al final. Els nostres aliments van a parar als infants desnodrits. Les nostres vacunes arriben al braç dels nens. I som transparents pel que fa a les fonts de finançament dels nostres programes d’ajuda.
El que necessitem és que l'Unicef i els seus socis humanitaris puguin fer la seva feina. Hem demostrat que, quan tenim un accés lliure i segur, els productes essencials com ara medicaments, vacunes, aigua, aliments i nutrients per a nadons poden arribar a les persones que pateixen, siguin on siguin.
No demanem cap impossible. Demanem que es respecti i s’apliqui el dret internacional humanitari; que es torni a la xarxa d’ajuda funcional liderada per l’ONU, amb un accés humanitari segur i sostingut a través de tots els passos fronterers disponibles; que es retornin els ostatges que encara hi ha, i que Hamàs i Israel acordin un alto el foc sòlid.
Si es fan aquests passos, podem començar a il·luminar un camí perquè la Miran i tots els altres nens i nenes de Gaza i Israel afectats per aquesta guerra puguin sortir de la foscor. Insto totes les parts i els que hi tenen influència que deixin que nosaltres i els nostres socis humanitaris puguem continuar fent la nostra feina. Hi ha el perill que l’alternativa comporti la militarització de l’ajuda humanitària, i probablement condemnaria els infants de Gaza a més patiment i mort.
Copyright The New York Times