Els drets dels infants: parlem d’humanitat!

Aquest 20 de novembre fa 30 anys que es va aprovar el tractat pels drets dels infants

Fa uns dies a Fundesplai vam comptar amb la presència de la Nadia Ghulam. Segurament moltes lectores i lectors la deuen conèixer. Es tracta d’una educadora social i narradora nascuda a l’Afganistan i refugiada a Catalunya que va fugir de la guerra del seu país. Va venir a Fundesplai en el marc de la presentació de la proposta educativa NuSOS, amb la que estem treballant la ciutadania global, les migracions i el refugi amb més de 104.000 infants d’esplais i centres escolars on som presents.

La Nadia ens va parlar de la seva experiència com a nena, com a dona, com a refugiada i com a educadora. D’entre les moltes idees que ens va transmetre –i que ens van corprendre– en vull destacar una: el que més necessiten els infants que arriben a les nostres terres fugint de la guerra, la misèria, la sequera extrema, la por, les tortures i atrocitats viscudes als seus països d’origen és amor. Amor i una mirada sincera i empàtica. Reconeixement. Acompanyament. Una abraçada.

¿Com pot ser que el darrer any més de 900 infants migrants fossin separats de les seves famílies a la frontera dels EUA?

Al cap i a la fi estem parlant de drets humans fonamentals, oi? Drets que ens dignifiquen com a persones. I si del que es tracta és de respectar els drets humans, ¿com és que s'estan deixar morir nadons xuclats per les ones del Mediterrani? ¿Com és que, segons l’organització de drets civils ACLU, el darrer any més de 900 infants migrants van ser separats de les seves famílies a la frontera dels EUA? ¿Com és que a Europa, el continent bressol dels drets humans, hi ha incomptables assentaments humans, camps on la infància creix en condicions indignes i on la seva veu no té cap valor? ¿Com és que sovint es tracta com delinqüents a priori els adolescents que han travessat mig món per poder-se guanyar un tros de pa? 

Segons l’ACNUR, l’any 2018 hi havia 70,8 milions de persones desplaçades forçosament al món, i d’aquestes, al voltant del 30% es consideren persones refugiades –la meitat, nens i nenes. 

Els murs fronterers són cada vegada més abundants al planeta. Actualment hi ha més de 70 murs, en comparació amb els 15 que hi havia fa 30 anys, quan es va enderrocar el Mur de Berlín. Són murs que dificulten la lliure circulació de persones, especialment de les més vulnerables i més necessitades. Murs que forcen les persones migrants a emprendre rutes molt perilloses, sovint mortals, i a viure estancats en camps de refugiats en una mena de terra de ningú on les condicions de vida són inhumanes. 

La situació de desemparament i de vulnerabilitat en què queden atrapades milions de persones, que es desplacen per sobreviure o cercar una vida millor però que topen amb tots aquests murs, exigeix adoptar un enfocament polític o assolir una aliança mundial que vagin més enllà dels límits de les sobiranies territorials i que siguin coherents i respectuosos amb la universalitat dels drets humans inherents a la dignitat de tot ésser humà.

Estem parlant d’humanitat! Humanitat quan ens referim als drets dels infants, recollits en un tractat internacional ratificat per gairebé tots els països del món que aquest 20 de novembre fa 30 anys que es va aprovar. Un tractat que parla dels drets universals per a tots els infants, sense condicions, com a garants de protecció de la vida i la dignitat de les persones. Els drets dels infants han de ser respectats per tots els països que van signar el tractat, assegurant-se que els infants tinguin dret a la vida digna, al refugi, a la sanitat, a la igualtat, a la no-discriminació, a la protecció contra qualsevol forma d’abús, maltractament o violència, a l’educació, al lleure, al joc, al descans, a la participació, a la família, a l’amor... a la llibertat.

Humanitat quan ens mirem als ulls i reconeixem la por, la incertesa i el dolor en els ulls dels altres. Però també les il·lusions i l’amor. Perquè quan ens mirem als ulls descobrim a la mirada de l’altra persona la profunditat, les emocions i sentiments, ens identifiquem, ens reconeixem, ens entenem, construïm ponts i lligams. Més humanitat és el que necessitem per aconseguir una societat més justa, solidària i empàtica, més oberta i amorosa. Una societat on es respectin els drets dels infants sense condicions.

A Fundesplai creiem fermament en el poder de l’educació per aconseguir aquesta transformació social que garanteixi l’acollida i el respecte per a totes les persones que han de deixar la seva terra cercant refugi. Eduquem els infants i joves perquè siguin capaços de practicar aquesta mirada. Perquè només així aconseguirem una societat i unes institucions que garanteixin els drets a tots els infants, vinguin d’on vinguin, neixin on neixin, siguin com siguin.

Més continguts de