La cuina de les enquestes

El nou CIS diu que el PSOE amplia el seu avantatge respecte al PP, llegeixo a l'ARA. Però si em miro les últimes enquestes d'intenció de vot, ja sota el mandat del senyor Tezanos, constato que gairebé totes les vegades (excepte una) en què ha enquestat, ha "sobredimensionat” –per dir les paraules que toquen– els resultats a favor del PSOE. Potser és això que en diuen "la cuina".

Sempre he dubtat sobre el que suposa llegir que un partit guanya. T'imagines, esclar, que els votants volen sempre equip guanyador, que si estan indecisos i llegeixen que guanyarà, s'hi apuntaran. Però i si fos al revés? A mi, si estigués indecisa o pensés que no aniré a votar, m'estimularia més, em sembla, que em diguessin que el partit que m'interessa cau per terra. O el que no m'interessa del tot però que potser podria votar per ràbia als rivals.

Entenc, però, que les enquestes favorables ajuden sobretot els líders. En un debat, en un míting, està bé dir als convençuts que guanyarem, que l'estratègia, sigui la que sigui, està anant bé. L'única qüestió, de totes aquestes disquisicions, que em sorprèn és la de pensar que aquesta "cuina" és molecular. Vull dir que no hi ha d'haver per part de la ciutadania la sospita que s'ha cuinat pensant, també, en una estratègia i no pensant en la veritat. Caldria, doncs, fer una enquesta per saber si cuinar les enquestes ajuda els partits o no els ajuda. Però el resultat de l'enquesta potser també es cuinaria.