5 d’abril: 'Cadascú de nosaltres és moltes coses alhora'
Si algú em pregunta “Vostè què és?”, podria donar moltes respostes, totes correctes: català, europeu, culer, agnòstic, periodista, vell, barbut... Perquè es pot ser totes aquestes coses a la vegada. Pertanyem a moltes comunitats, concèntriques o perpendiculars. Som peces de trencaclosques diversos. Però no podem ser-ho tot. No pots ser vell i jove. Difícilment agnòstic i budista. El conflicte és quan dues identitats volen ocupar el mateix espai. Hi pensava davant de la formidable exposició que hi ha al Tinell amb haggadot jueves fetes a Catalunya a l’Edat Mitjana. Què són, aquestes haggadot? Jueves, catalanes, medievals. Són una peça esplèndida de molts trencaclosques. Podrien estar en una exposició sobre la història de Catalunya, del poble jueu, de la religió jueva, sobre el gòtic català, sobre la religiositat medieval, sobre l’art de la miniatura, sobre la llengua hebrea. Com cadascú de nosaltres, són moltes coses al mateix temps. Jueves i catalanes. El problema és que hi ha de vegades coses realment contradictòries. I, de vegades, els totalitarismes fan contradictòries -a Espanya el 1492, a Alemanya als anys trenta- la identitat religiosa i la nacional que fins llavors eren compatibles.
