10/4: Hi ha premsa “nacional” espanyola?
La premsa esportiva és la més transparent en les seves adscripcions comunitàries, des de quin “nosaltres” s’emet. Quan juga un equip català contra un de fora, la premsa catalana adopta el punt de vista del català. I fa el mateix la de València, Sevilla o Nàpols. Però quan juguen entre ells dos equips catalans (posem per cas el Lleida i el Girona) la premsa catalana figura que és neutral, mentre que la de Lleida va amb el Lleida i la de Girona amb el Girona. En l’eliminatòria de Champions entre el Barça i l’Atlètic, la premsa de Barcelona i la de Madrid han adoptat dos relats antitètics, confrontats. Se’m dirà: és lògic, la premsa de Barcelona és del Barça i la de Madrid de l’Atlètic. Però no és tan lògic. La premsa de Madrid s’autoqualifica com a premsa nacional (mentre que considera que la de Barcelona és local). Nacional, llavors, de quina nació? Si consideressin que la seva nació inclou Catalunya, haurien de ser neutrals o fer-ho veure. En la seva visió, s’haurien d’identificar amb el tot, no amb una part contra una altra. No és el que fan. Potser perquè no són nacionals, sinó locals. O potser perquè sí que són nacionals, però la seva nació no inclou Catalunya. Només així ser de Madrid seria ser “nacional”.
