14/8: No demanar privilegis, evitar perjudicis

Catalunya vol privilegis i com que no els hi donen, vol marxar. Aquesta és en síntesi l’actitud d’una part del socialisme jacobí espanyol. La paraula clau és privilegis. En el seu raonament, Espanya és avui un país on hi ha igualtat entre tots els ciutadans. Catalunya no vol aquesta igualtat, sinó que vol una situació privilegiada (com la que ja tenen bascos i navarresos, per cert). “No permetrem que hi hagi desigualtat entre els ciutadans d’aquest país”, ha dit la secretària general dels socialistes andalusos. ¿Però existeix realment aquesta igualtat que proclamen? La percepció de molts catalans -en això, la immensa majoria-és que no. Hi ha territoris que reben de l’Estat més del que paguen i territoris que reben menys. Això és igualtat? Diuen els socialistes: vostè em parla de territoris i jo de ciutadans. Però és que no tenir les infraestructures que necessites, els trens, les autopistes, els serveis, ¿no reverteix també en els ciutadans? Si sumem el finançament autonòmic, la inversió de l’Estat i la seva contribució a les necessitats específiques de Catalunya, els catalans no estem en una situació d’igualtat, sinó perjudicats. De vegades t’acusen de demanar privilegis aquells qui de fet estan defensant els seus.