Les declaracions de l’inspector Tressols (1908)

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSArticle de Ferran Agulló, ‘Pol’ (Girona, 1863 - Barcelona, 1933), a 'La Veu de Catalunya' (14-IV-1908) a propòsit de la sentència contra Joan Rull, condemnat a mort per atemptats a Barcelona entre el 1904 i el 1907. L’acudit gràfic de Ricard Opisso (Tarragona, 1880 - Barcelona, 1966) a '¡Cu-Cut!' (9-IV-1908) frivolitza sobre el cas a propòsit de l’inspector Antoni Lleó Tressols, ‘Vinagret’ (Barcelona?, 1853-1931), conegut per les seves actuacions arran de l’atemptat de Canvis Nous (juny del 1896) i com a enllaç amb Rull, confident de la policia. Text del dibuix: “¿Diu que en Tressols ha declarat que darrera d’en Rull hi ha 'persones grosses'? Vejam si vindran a agafar a ta mare. Fora la sola manera de poder-me-la treure del davant”. Tressols havia declarat en el judici que rere el cas hi havia 'persones grosses' en al·lusió encoberta al corpulent i poderós governador civil Ángel Ossorio Gallardo. L’inspector Tressols ha inspirat el personatge del comissari en la versió de 'Terra baixa' que es representa ara al Teatre Nacional, obra d’Àngel Guimerà estrenada el mateix any de l’atemptat de Canvis Nous.

La justícia humana ha fallat: quedin els condemnats a la mercè de la Justícia Divina. Cap més procés hi ha hagut a Barcelona, en molts anys, que, com el d’en Rull, hagi despertat interès més viu; ja hi ha terroristes condemnats: ara falta obrir el procés del terrorisme. Pel resultat del procés, pot dir-se que en el banc dels culpables no tots n'eren: per veu de la opinió pública s'ha de dir que no hi han sigut tots. Barcelona serà venjada, però Barcelona no en té prou amb la venjança: té el dret de saber la veritat i ha de saber-la. La satisfacció que ahir va rajar sobre Barcelona, no fou perquè hi hagués hagut condemnes de mort, fou perquè sentí l’orgull d’un deure complert, d'una institució ciutadana, cos del seu cos i sang de la seva sang que, posada en dubte i amenaçada de mort, s'ha rehabilitat, enfortint-se, assegurant-se com garantia de justícia i d’independència. El poble de Barcelona, que no pot ésser rancorós ni venjatiu, ha sigut patriota: el jurat ha complert; ara falta que segueixi complint tothom, per arribar així a l’entranya del terrorisme. Es parla de nous processos, de pistes, de descobriments; potser fantasies, potser realitat: si arribessin a ser-ho i per organismes nostres, barcelonins, catalans, s'arribés a la veritat, fora un gran triomf pel nostre poble. Els seus representants a Corts tingueren confiança en ell i s'oposaren a que el Jurat fos suspès: els representants coneixen be al seu poble.