Del tracte donat als llibres

Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsL’home de cultura, jo el conec immediatament davant el llibre. Ni em cal saber la seva manera d’entendre’l ni solament la seva manera de llegir-lo. Em basta veure com el pren amb les mans. Hi ha certs petits moviments, gairebé instintius, que designen, des de la infantesa, aquell qui serà més tard un home de cultura. Hi ha, en canvi, formes de maltracte als llibres aviat denunciadores del bàrbar qui no en llegirà molts o que els llegirà sense profit. Mireu-me aquest barroer, que ha obert el tendre volum per la meitat, empunyant cada una de les dues porcions a plena grapa. Ara el llegeix, i les seves mans reposen en la part alta dels fulls. Ara el deixa, i ha plegat un d’aquests per deixar senyal i saber ben just on es troba. Bé, doncs jo us dic que les pàgines que tan ineptament maneja, aquest barroer llegidor, no les entendrà pas. Qui les entendrà és aquest altre, amorós, qui, sense donar-se’n compte, ha acompanyat ara amb una lleugera carícia furtiva dels dits l’apoiada atenta carícia de l’esguard. Mai no entrarà, n’estic segur, en els millors palaus de la Coneixença, aquell qui no sàpiga o no endevini aquesta veritat pregona. Els llibres no són uns objectes inerts, sinó uns éssers vius. Mereixen la consideració, el respecte i, per dir-ho així, la fraternitat que mereixen els més delicats, els més sensibles, i tal volta els més vindicatius, entre els vivents.