La democràcia que ens van donar Franco i Joan Carles

Si creien que podrien prescindir d'ell en els actes del 50 aniversari de la reinstauració de la monarquia (22 de novembre del 1975), aquí hi ha les seves memòries per dir-los que estan molt equivocats. Ni el rei Felip ni el govern espanyol l'han convidat a la festa, però Joan Carles de Borbó ha decidit ser com l'elefant de Lakoff, aquell en què no s'ha de pensar però és impossible evitar-ho.

El compendi d'excuses de la biografia és tan descarat que no és estrany que arribi a conclusions com ara que les investigacions sobre els seus milions eren "una caça de bruixes", i que digui el següent: "Quan el govern actual desacredita la meva persona, afebleix la nostra Constitució". Es posa 65 milions d'euros a la butxaca d'una tirada i encara es lamenta de no tenir una pensió.

És evident que la inviolabilitat li va pujar al cap i que després de dècades d'elogis es va sentir per sobre de la llei. Però el més interessant és el seu testament polític. Explica que quan el seu fill li retira la paga, ell li deixa anar: "No oblidis que heretes un sistema polític que jo he construït". Fi del mite de la democràcia que ens vam donar entre tots. Ens la va donar Joan Carles. I Franco: "Em va convertir en rei per crear un règim més obert".

Darrere Franco i el seu successor Joan Carles hi ha el secret més mal dissimulat: la democràcia era el preu indispensable per a la continuïtat del règim per altres mitjans. L'objectiu no era la democràcia, sinó la unitat d’Espanya. "La monarquia, en tant que guardiana dels valors democràtics, assegura la unitat d'Espanya, i és indispensable al nostre país, que té tendència a la divisió". No et preguntis, doncs, si monarquia o república, o si Catalunya pot ser un estat independent. Ni per què deu ser que "la nació més antiga del món" té tanta tendència a la divisió.