Un descrèdit per a Espanya, una vergonya per a Europa
L’independentisme va aguantar ahir la respiració fins a conèixer la decisió sobre Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que ahir es van convertir en els primers dirigents catalans empresonats per aquest procés polític. L’escenari ha canviat i l’Estat sembla decidit a aplicar una única recepta amb Catalunya: la repressió. Quin immens error! ¿De veritat algú creu que Sànchez i Cuixart, representants de la societat civil que ha organitzat les manifestacions més cíviques i pacífiques que s’han vist a Europa en els últims anys, poden ser acusats de sedició? La justícia espanyola, mediatitzada per una fiscalia a les ordres del PP, ha comès potser l’error més greu des de la restauració de la democràcia: Sánchez i Cuixart han estat empresonats per motius polítics. Un descrèdit per a Espanya i una vergonya per a Europa.
Abans d’aquest trist capítol, el president de la Generalitat havia resolt la primera incògnita de la jornada: la resposta al requeriment sobre si havia declarat la independència o no. Com estava previst, Carles Puigdemont va convertir la contestació no en un simple sí o un no com li reclamava Madrid, sinó en una crida al diàleg i una proposta concreta: la d’una reunió entre els dos presidents.
La carta no va caure gens bé a Madrid, tot i que la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, va evitar el to crispat d’altres ocasions i va allargar l’ultimàtum a Puigdemont fins dijous a les deu del matí. Semblava que s’obria un període de distensió, però es va acabar de manera brusca amb la notícia de l’empresonament dels líders de l’ANC i Òmnium.
Comencen, doncs, uns dies d’alt voltatge, amb protestes al carrer i pressió als polítics, que hauran de calibrar bé quin ha de ser el pròxim pas. Sànchez i Cuixart, de manera encertada, van fer públics missatges, tan bon punt es va conèixer el seu destí, en què cridaven a mantenir-se serens i units en aquests moments tan difícils de pair per a una majoria de la població.
El govern espanyol és presoner dels seus sectors més durs (és especialment lamentable el paper que està jugant Cs en aquests moments, situant-se a la dreta del PP) i pensa que pot sotmetre Catalunya passant per sobre dels drets individuals i col·lectius. Quina manca de visió històrica! No s’adona que, en el millor dels casos, només pot retardar el que cada dia converteix en inevitable.