El desenterrament de l’arc romà del Pont del Diable de Martorell (1932)
Peces històriques
PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSDe l’article de Francesc Pujols (Barcelona, 1882- Martorell, 1962) publicat tal dia com avui a L’Opinió (23-XII-1932), periòdic al qual dedica ara el professor Jaume Guillamet, de la UPF, part de la seva tasca d’investigador expert. Aquesta peça de Pujols és un dels escassos textos positivistes, no especulatius, de l’anomenat “filòsof de la Torre de les Hores de Martorell”, conegut també pel conreu d’un humor desconcertant i una ironia punyent a la revista satírica Papitu, que va dirigir.
El Pont del Diable, de Martorell, l’antiga Telobis dels clàssics, no és sols notable per ésser el més grandiós de Catalunya, sinó per tenir un arc romà triomfal, que diuen que és del segle IV, a l’entrada. Arc despullat lamentablement, si voleu, però arc de triomf al cap i a la fi, que no deixa d’ésser un vestigi gloriós d’una època que construïa arcs de pedra, que si ara proposéssim construir-los ens prendrien per folls. Fa molts anys vam concebre [amb uns amics] el desenterrament de l’art triomfal romà, que estava enterrat pels anys i pels homes fins a la meitat. Despullat de la pedra tallada en la part desenterrada, vam deduir pels vestigis que sorgien a flor de terra, que la part de les socolades que restava dintre terra era l’única que conservava la talla romana. [...] En l’època del Directori, l’amic Gausa, arquitecte d’un gust i un refinament notables, veient que es tractava de refer tot el que fos possible, artísticament parlant, amb motiu del pas de forasters que atrauria l’Exposició [la del 1929], es va prestar generosament a fer un pla o projecte de desenterrament, que era un resum lluminós de les nostres converses i de les nostres il·lusions d’arqueòlegs. El pla, magistralment resolt per donar una idea clara del que somniàvem, no sols va ésser presentat a l’aleshores Diputació Provincial, sinó que a més a més i degut a les nostres amistats, vàrem aconseguir que la sol·licitud que l’acompanyava fos signada pels presidents de l’Ateneu Barcelonès i del Círcol Artístic, [...] Ni les signatures dels dos prestigiosos presidents d’aleshores, i ho dic per llur glòria, en Pere Coromines i en Pere Cases Abarca, ni els treballs de l’amic Santacana, ni la magnificència dels plans, ni l’ajut coratjós de l’aleshores alcalde de Martorell, en Vicens Ros, que ja havia fet tant per a la conservació de l’arc, van ésser suficients perquè els estaments oficials, malgrat les nobles ofertes que ens van fer, arribessin a la realització de l’obra desitjada. [...] I va venir la formidable vinguda de la República i amb ella la consolidació a l’Alcaldia de Martorell del nostre amic Francesc Riera. [...] Entusiasta com nosaltres de tot el que té una valor, l’amic Riera va dir, senzillament, que ell s’encarregava que el desenterrament es fes. No us vull explicar el miracle, perquè consisteix en la rapidesa i oportuna organització dels tràmits que en Riera va dirigir, ajudat per tots nosaltres. El conseller de Cultura, el nostre estimat Gassol, que davant de l’artístic crema com l’estopa prop d’un llumí, i els consellers Comes i Tarradellas, que fan igual, es van posar al nostre costat i només us diré que el que havia costat anys de somnis, ha estat fet en molt menys de mig any. Martorell, l’antiga Telobis, té l’arc del Pont del Diable, que tanta fama li dona, completament desenterrat. [...]
