Despesa social i impostos: dues cares de la mateixa moneda

Segons les dades de l’últim CIS, els espanyols demanen augmentar la despesa social però creuen que ja paguen molts impostos. En concret, entre un 60% i un 67% opinen que es gasta molt poc en educació, sanitat o dependència, i un 94,6% asseguren que hi ha massa frau fiscal i que l’administració no s’esforça prou per combatre’l. Un 86% dels enquestats creuen que no paguen més impostos els que més tenen.

Pagar impostos i tenir un bon estat del benestar són dues cares de la mateixa moneda, perquè els tributs serveixen per finançar els serveis socials. Ara bé, és cert que la lluita contra el frau fiscal ha de ser una prioritat, però també cal que el sistema sigui eficient, progressiu i simple. Un dels problemes que té el sistema espanyol actual és la complexitat. Els experts denuncien que la fiscalitat espanyola té les bases fiscals foradades, és a dir, incorpora molts beneficis fiscals, com ara exempcions i bonificacions, que fan que els impostos siguin complexos i poc eficients. És preferible -i més eficient- tenir tipus més baixos, però que els pagui tothom quan correspongui, sobretot les grans empreses.

Malgrat tenir una fiscalitat elevada, la Generalitat de Catalunya està infrafinançada. Segons l’informe anual de l’economia catalana presentat per la conselleria, el PIB de Catalunya l’any 2015 es va situar en el 3,4%, el creixement més alt des del 2007, però aquest bon funcionament no es va reflectir en els ingressos de la Generalitat, que depenen en gran part de les transferències -basades en estimacions esbiaixades de la recaptació- del govern espanyol. Això és un impediment per a la millora dels serveis públics i un fre a la competitivitat.

Però una de freda i una de calenta, perquè un dels grans impostos que recapta directament la Generalitat, l’impost sobre les transmissions patrimonials (associat a la compravenda d’habitatges de segona mà) i els actes jurídics documentals (vinculat a les hipoteques) ha augmentat un 8,71% el primer semestre del 2016, fins als 812,3 milions d’euros. El sector immobiliari, altra vegada, fa millorar els ingressos. I tanmateix, la paradoxa es manté: mentre l’economia millora, les finances públiques no ho fan al mateix ritme. L’única solució és que Catalunya disposi directament dels impostos que paguen els catalans, és a dir, controli les seves bases fiscals.