El despropòsit de l'Audiència Provincial
El projecte establert de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat per construir un edifici de l’Audiència Provincial a l’actual "solar històric” de la ciutat (passeig Lluís Companys, 1-5) és un total despropòsit. I ho és tant en termes de contingut com de procediment.
1. Contingut. Es tracta d’una decisió més que qüestionable tant des del vessant històric i cultural com des del vessant urbanístic.
En primer lloc, la història. El solar, juntament amb l’antic passeig de l’Esplanada, està relacionat amb les conseqüències de la construcció de la Ciutadella després de l’ocupació de la ciutat per part de les tropes borbòniques el 1714. Un fet que suposà l’anorreament d’un terç del barri de la Ribera i l’establiment d’una esplanada militar per facilitar la repressió de la ciutat en cas de rebel·lions populars i revolucions polítiques (repressió compartida amb el castell de Montjuïc). Aquest espai ocupa parcialment el lloc on s’ubicaven, entre altres, els gremis menestrals, la zona industrial del rec Comtal o la travessera defensiva de la ciutat.
Cal recuperar la història segrestada. Resulta paradoxal que la majoria de la població cregui, per exemple, que la Ciutadella és simplement el nom d’un parc (hi ha pocs cartells informatius). Establir-hi ara la institució judicial d’un estat que ha destacat per combatre la identitat, la llengua i la memòria nacional del país suposa reblar el clau repressiu. I ara ho pretenen fer unes institucions d’autogovern que es mostren submises a la voluntat d’aquest estat. Una perversa paradoxa. Resulta impossible presentar-ho com una decisió “progressista”.
En segon lloc, el solar és una referència important per a l’arqueologia de la ciutat. Aquesta setmana hi ha hagut notícies en aquest sentit. Les restes més antigues són del període altmedieval (s. IX-X). També fou el lloc del Palau de les Belles Arts (Exposició Universal de Barcelona, 1888), un moment significatiu del ressorgir de la ciutat després dels enderrocs de les muralles (1854) i de la Ciutadella (1869). El Palau va ser molt actiu en termes polítics, culturals i internacionals fins a la Guerra Civil. L’aviació italiana el va bombardejar (1938). Durant la dictadura franquista es van edificar els jutjats municipals (1964-2009) fins que foren enderrocats (2017) i per fi es possibilità la recuperació del perfil de Ciutat Vella.
En tercer lloc, la remodelació d’aquest espai és una oportunitat per a la modernització d’una ròtula urbanística de transició entre els districtes de l’Eixample i Ciutat Vella que voreja el perfil dels barris de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. Barcelona optimitzaria l’urbanisme d’un passeig fins ara no ben resolt. Pel seu impacte ciutadà i d’impuls històric, urbanístic i cultural, seria convenient que aquest espai fos considerat un bé cultural d'interès nacional (BCIN).
En quart lloc, són molt notoris els dèficits d’espai verd a Ciutat Vella (5,8 m2/hab., incloent-hi el parc de la Ciutadella, un valor inferior al de la mitjana de la ciutat i al recomanat per l'Organització Mundial de la Salut). Transformar aquest espai per a un ús ciutadà s’emmarca en els reptes associats al canvi climàtic en una ciutat de clima mediterrani i tan densa com Barcelona.
2. Procediment. En termes democràtics, una decisió d’aquest caire se situa més enllà de les decisions merament administratives. Es tracta d’una decisió que crec que no es pot prendre sense la veu de la ciutadania. La ciutat és dels ciutadans, no de les administracions.
En primer lloc, la referència jurídica que empara aquest projecte és un decret llei franquista de l’any 1957. Una decisió que mostrà la connivència de l’Ajuntament franquista de torn amb la dictadura en un lloc sensible de l’espoli de la ciutat. Construir l’Audiència Provincial en aquest indret fa que la Generalitat i l’Ajuntament estiguin complint literalment l’ordre del dictador.
En segon lloc, tot un conjunt d’entitats civils, ciutadanes i veïnals, agrupades en la Plataforma del Solar Històric, reclamen la transformació d’aquest espai en un doble sentit: un espai verd per a la ciutadania i una recuperació que expliqui els esdeveniments històrics que ha viscut la ciutat (i el país). Una oportunitat per implementar procediments de democràcia participativa.
En tercer lloc, el projecte de l’Audiència ha estat encarregat al despatx d’arquitectura RCR (Olot). La Plataforma del Solar Històric ja ha assabentat aquest equip de l’oposició civil i ciutadana a la construcció de l’Audiència en un indret en què la ciutadania té problemes importants de gentrificació, exclusió social, comportaments incívics, preu dels habitatges, serveis municipals deficients, soroll, etc.
L’Audiència Provincial hauria d’estar ubicada a la Ciutat de la Justícia. I si això no resultés factible, es pot situar en altres solars o edificis “buits” de la ciutat (plaça Palau, ronda Sant Pere, etc.). O bé, en ser una infraestructura provincial, establir-se en qualsevol altra ciutat de la “província”.
En definitiva, el projecte actual de les administracions malmet una oportunitat urbanística, a més d’insistir en l’expropiació d’un lloc neuràlgic de la història de la ciutat i del país. Els drets de la ciutadania haurien d’estar per sobre de l’interès dels jutges. L'Ajuntament i la Generalitat encara són a temps de mostrar que estan a l'altura dels nous temps democràtics i dels drets de la ciutadania. Aquest no és un tema de barri o de districte: és un tema de ciutat i de país.