26/03/2018

La detenció de Puigdemont, un problema europeu

2 min

La detenció de Carles Puigdemont ahir a Alemanya tanca una setmana negra per a l’independentisme, que primer es va veure incapaç d’investir Jordi Turull abans que comparegués davant del Suprem, i després va assistir amb impotència i ràbia a l’empresonament de Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Carme Forcadell mentre Marta Rovira emprenia el camí cap a Suïssa. La justícia alemanya haurà de decidir ara si entrega Puigdemont a les autoritats espanyoles en un procés que es pot allargar unes quantes setmanes, però els experts consultats per l’ARA coincideixen que la probabilitat que s’accepti l’extradició és alta.

La ciutadania va tornar a mostrar ahir la seva indignació als carrers i, malgrat l’elevada emocionalitat del moment, els incidents van ser mínims. És molt important que totes les mobilitzacions que es facin ara, quan les coses van mal dades, siguin pacífiques i cíviques, perquè sabem que hi ha un interès objectiu de les autoritats judicials espanyoles a vincular el procés català amb la violència. És clau no caure en aquest parany, que no només complicaria el futur judicial dels empresonats i processats, sinó que obriria la porta a una onada de repressió molt més forta.

És l’hora d’actuar amb la màxima intel·ligència i el cap fred. I el primer pas ha de ser la investidura d’un president independentista efectiu que recuperi les institucions i posi la Generalitat al servei de tots els ciutadans, i en especial d’aquells que veuen els seus drets civils i polítics més bàsics afectats. Deixar més temps la Generalitat en mans del govern espanyol i el 155 és d’una miopia imperdonable.

L’estratègia de l’estat espanyol és molt clara: amb les seves provocacions i actuacions desproporcionades i injustes busca que l’independentisme deixi de ser un moviment pacífic i transversal i es converteixi en un de violent i crispat, de manera que el pugui esclafar fàcilment fent servir la força. No s’ha de cometre aquest error. L’únic camí possible és el de l’ampliació de les majories, la solidaritat amb els represaliats i la denúncia internacional dels excessos de la justícia espanyola. En aquest sentit, la detenció de Puigdemont a Alemanya, així com els processos oberts a la Gran Bretanya (Clara Ponsatí), Bèlgica (Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig) i Suïssa (Marta Rovira), han de ser una oportunitat per convertir l’ofensiva judicial espanyola contra el Procés en un problema europeu, en una qüestió de drets humans i civils. Sent conscients, però, que a última hora els estats es protegeixen entre ells i els sistemes judicials funcionen segons una mecànica pròpia. Però almenys se’ls ha de posar en evidència i concitar el màxim de simpaties en l’opinió pública internacional.

A hores d’ara ja sabem que l’ofensiva judicial i policial espanyola no s’aturarà. I enfrontar-s’hi directament és suïcida. És hora de repensar l’estratègia del sobiranisme per adequar-la al nou context. Reincidir en els mateixos errors comesos fins ara només empitjorarà la situació.

stats