Un dinar de quatre hores a El Ventorro

Què més en podríem saber, d’aquest dinar a El Ventorro (un altre restaurant que, com La Camarga, ja queda maleït per als poderosos i beneït, des de la ironia, per a la plebs)?

El dinar va ser de quatre hores. Per mi, aquesta és la dada rellevant. Un dinar de quatre hores vol dir que no és amb aigua amb gas. Els dinars "de feina" o "de propostes", si són de règim –en un ventorro, però on s’hi demana peix a la planxa amb verduretes(el diminutiu és necessari)–, duren menys. "No, jo no faré postres, tallat directament, que he de treballar..." Hi ha una altra modalitat, que és "l’esmorzar de feina". Quedes i menges, però croissantets(un cop més, el diminutiu és necessari), perquè el que has de fer realment és treballar (o comunicar alguna cosa que has fet i, per fer-la de més bon passar, convides). Un dinar de quatre hores vol dir una cosa, una cosa molt important: la secretària t’ha bloquejat la tarda. Això va així, justament, perquè ja se sap que hi haurà vins escumosos, i algun whisket. No podem arribar al Cecopi (ni a casa) en un estat massa xiroi.

Per tant, què més en podríem saber, què en suposem, d’aquest dinar que va durar com mitja jornada laboral? Per què tenim tant d’interès en saber si va acompanyar la convidada al pàrquing o no (que es veu que sí)? Doncs perquè ja se sap, els pàrquings, després dels dinars que s’allarguen. Podem dir-ho, ja? Tots nosaltres estem pensant en l'única cosa que falta perquè la ignomínia sigui completa. Falta que hi hagués, també, alguna qüestió sexual. Però si es confirmés que aquell dia horrible i dramàtic, amb joves i vells morint ofegats, sí que hi va haver algun assumpte sexual, que ningú pateixi. Seguirien votant l’individu. No dimitiria.