Soc com em moc, quina joia...

Fa uns mesos els amics de TMB van pensar en una mesura, encaminada a no propagar el covid: “El bitllet senzill de bus només es podrà adquirir a través de TMB App”.

Deixem de banda que s’ha de ser un autèntic loser per comprar un bitllet senzill. Un bitllet senzill val una pasta! Però esclar, com que ara la T-10 és “unipersonal” no pots convidar ningú, com abans, a un viatge. Anem a la propaganda de TMB per promoure la mesura. Diu: “A TMB ens adaptem ràpid perquè viatgis segur”. I jo que ho agraeixo (però si un dia em veieu comprar un bitllet senzill, sacrifiqueu-me). Després les instruccions: “Descarrega’t TMB App, compra el bitllet senzill a l’aplicació, valida’l dins del bus amb un QR”. I un lema incomprensible: “Ets com et mous”.

Com soc jo? Com em moc? Quan diu que soc com em moc es refereix, suposo, a moure’m amb transport públic i, concretament, amb autobús. No crec que es refereixi als meus moviments a l’hora d’executar danses, aparellaments o spinning. Si fos així, soc un ànec. Però ¿com em moc en transport públic i concretament autobús? Amb pressa? Atabalada? Distreta? ¿Vigilant els carteristes? ¿Procurant agafar seient per damunt de tot i de tothom? ¿Hi ha tantes maneres de ser si pensem en els usuaris d’autobús? ¿Els que no van mai en autobús perquè tenen transport propi (ja sigui bicicleta, Cadillach o patinet) també són com es mouen o aquesta tipicitat es reserva només als que van en bus i han de comprar, no se sap per què, un bitllet senzill?

“Ets com et mous” em resulta tan buit com “Ets el que menges”. Perquè ja us ho dic jo per experiència: no ets el que menges. Ets, sobretot, sobretot, el que no menges. De la mateixa manera, no ets el que beus. Ets, sobretot, sobretot, el que no beus.