Albert Rivera i les llàgrimes

Rivera ahir va escarnir Iglesias perquè va plorar quan parlava de morts als vorals de les carreteres

Pot passar que en una escola hi hagi un nen que faci el ploricó. O que plori per fer-se veure. O que faci allò que fan els nens quan cauen, que justament esclafeixen a plorar quan hi ha un adult al davant. També pot passar que hi hagi un altre nen que s'enrigui del que plora. Que l’escarneixi. Quan penses en el 'bullying', sempre penses què passaria si al teu fill n'hi fessin. No penses què passaria si fos el teu fill el que en fes.

Albert Rivera ahir va escarnir Pablo Iglesias perquè va plorar quan parlava de morts als vorals de les carreteres. Amb els punys tancats, i rient cínicament, va fer el gest, burleta, d’eixugar-se les llàgrimes. No seré jo qui mai de la vida jutgi els plors de ningú. Aquests dies, des que hi ha gent nostra a la presó i a l’exili, anant per aquí i per allà als homenatges que se’ls fan, també he vist gent plorar, que m’ha fet plorar. Vull dir, doncs, que no sempre es pot evitar plorar, però que sempre es pot evitar riure.

Albert Rivera, fent aquest gest, ens ha ensenyat l’ànima. Se t'enriu a la cara, perquè els altres, els “seus”, ho vegin. I s'enriu del teu dolor. Té una filla petita, que el deu haver vist fent-ho per la tele. Li deu haver preguntat què feia. De qui s'enreia? Si la meva filla em veiés fer-li això a un pare de l’escola, a un amic o un familiar, si em veiés burlar-me de les llàgrimes d’un adult, em miraria desconcertada. Jo soc el seu model i li he dit que fer això és de mala persona. Ho penso de veritat. La meva filla, si em veiés fer-ho, entendria que ens podem enriure d’algú que plora. Entendria, doncs, que podem ser cínics. Perquè aquesta és la qüestió definitiva que els nostres fills (aquesta generació que ha vist com la policia pegava als seus pares i avis, i la filla d’ell també ho deu haver vist) hauran d’aprendre de nosaltres. Es pot ser bona gent o mala gent.

Més continguts de