10/02/2020

La concertada i la pública

2 min

Apreciat Josep Bargalló,

El seu company de partit, Ernest Maragall, quan era conseller d'Ensenyament com vostè, va aconseguir un consens notable amb la llei d'educació de Catalunya. La LEC reconeixia el caràcter de "servei públic" dels centres concertats. Anys després, vostè també ha aconseguit un gran consens: ha encabronat del tot els mestres i pares de la concertada explicant (a la premsa) que tirarà endavant el decret d'admissions.

Aquest decret preveu que la Generalitat pugui decidir tancar línies de la concertada perquè hi hagi alumnes que passin a la pública, si hi ha places. El que farien, doncs, és modificar la demanda a priori amb un sistema que controlarien vostès. Quins serien els criteris d'admissió d'alumnes si, per exemple, en una escola de tres línies en tanquen una? Alfabètics? També ens ha d'explicar què farien amb els mestres (no són funcionaris) que es quedarien sense feina.

Es parla sovint del caràcter segregador de la concertada. Deixant de banda les que –de manera inadmissible– segreguen per sexe, les concertades són segregadores per la quota i pel barri on es troben. Però això últim també els passa a les públiques. Si un nen ha d'anar a una escola de Vallvidrera (pública o no) necessita transport i acompanyant. El gran repte, el repte de veritat, conseller, és que les concertades que reunissin els requisits fossin obligades a no cobrar la quota o a rebaixar-la, però esclar, que a poc a poc se'ls anessin augmentant els recursos per compensar-ho. Si la concertada fos del tot gratuïta, el caràcter segregador s'acabaria. Per cert, el preu del que ens costa la pública i la concertada és com això de les balances fiscals. No es publica, però seria interessant.

Si la Generalitat tingués vocació de tenir un sistema educatiu gratuït, només les escoles que tinguessin voluntat d'enriquir-se sortirien del concert. Aquest és el repte, conseller. I el repte, sobretot, és fer allò que propugna, considero que amb grandíssim encert, el seu partit i que no ha fet vostè: sit and talk!